Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 13 de novembre del 2020

CARTA A L’ALCALDESSA

 Sra. Alcaldessa                                                    Obdúlia Vistacurta Cristina Abadal                                   Del mateix poble

Ajuntament de Nosegon                                        Uns carrers més avall 

Il·lustríssima batllessa 

Em dirigeixo a vostè per una raó que vull exposar-li més avall. Abans de tot vull que sàpiga, perquè no es faci il·lusions, que jo no la vaig votar en les darreres eleccions. Raó, només una,  la seva manca de moralitat. Jo, fidel seguidora de la doctrina no la he vist mai als oficis religiosos. Ai! Aquesta joventut!

Ara li vull exposar la meva queixa. Vostès, que es gasten tants calers en “merendoles”, ja sé que li diuen recepcions. Viatgets, quan i a on els interessa, ja sé també que li diuen actes de representació. També en sopars de més d'un duro, bastant més, i ara en euros no és el mateix. Ja sé que a aquestes despeses els diuen convenis municipals entre ciutats germanes. Però tot això deixa els eraris municipals, tremolant com les fulles seques dels arbres. La seva solució, també la sé, no sóc tan ignorant, és fàcil, s’apugen els impostos, els càrrecs i les multes als soferts ciutadans. 

Després d’aquest preàmbul més que res fullaraca perquè continuaran fent el mateix “in secula seculorum” exposaré la meva petició. Anava a posar allò de “que Déu la conservi per molts anys”, però les companyes del Casal m’han dit que quedava antiquat. 

Ja que els fons municipals semblen ser sempre recuperables, i en bé de la comunitat, li demano de tot cor que posi en circulació un parell de guàrdies municipals. Sòcialment, una important creació de treball, i un cotxe patrulla, petita despesa ja que també el pot fer servir per posar sancions al conductors despistats. Són una plaga. Si veies com passen els anomenats passos zebra. 

Ja m’he enrotllat, les del Casal diuen que repapiejo constantment. Bé la utilitat de dita patrulla seria controlar les llargades dels camals d’això que li diuen pantalons curts o “short” (modern modisme anglòfon). Miri, les noies es passen en la seva curtedat, la patrulla hauria de comprovar i segellar si són correctes. Les mosses encara tenen les cames maques almenys la majoria. Si hagués vist les meves quant tenia setze anys! 

Però també, però que molt necessari és controlar els pantalonets curts dels homes. Vostè no sap la mala ganya que fa veure unes cames peludes i fosques circulant sense pudor per la nostra ciutat. Ni decència ni bon gust. 

La meva propera nota serà també per demanar que es controli la durada dels petons de les parelles a la via pública. 

Esperant presti la deguda atenció a la meva petició. 

Sincerament,

Obdúlia