Només tres paraules marquen aquest concís relat.
El noi marxa de casa. Diferents formes de pensar. Plors de la mare. Agafa el tren i marxa a la capital.
El seu cant és de llibertat.
No troba feina. Els moments no son propicis. S’enrola en una banda de carrer. Alcohol, droga, petits i no tant petits delictes.
Crida, al vent de la vida, la seva bogeria.
Cau en una greu depressió en temps de pandèmia. Llit i parets blanques. Cuidadores silencioses.
Plora en la seva solitud.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada