Tot és a punt! Totes ben posades i alineades. Negres amb negres! Blanques amb blanques!
Una per una, totes ben posades! Com si fossin mostrades en l’aparador d’una vitrina.
Penso i en moc, una. Desprès, em repenso i moc, la segona. I van dues.
Quin maldestre destí em persegueix?
El meu dròpol antagonista, en un sol moviment destrueix el meu elaborat pla.
Una, dues, tres, i continua, quatre, cinc, i tota la resta també.
Només una, una només, em queda damunt el tauler.
Què puc fer? Només salvar la meva única formosa blanca, envoltada per deu de negres.
Què he de fer? Rendir-me i salvar-la del deshonor del seu destí. Agafar-la per sorpresa i empentar l’enemic tauler.
Zas! Pum! Cras! Tot per terra! Quina trencadissa! Uns per un costat! Els altres rodolant per l’altre!
Voldria trepitjar-vos, maleïts nans!
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada