Aquest humil escrit que voldria rendir homenatge a Salvador Dalí ve portat per la nostra visita al Castell- Museu de Púbol.
El castell és documentat des del segle XI, i va pertànyer a diverses famílies, fins que el 1970 fou adquirit per Salvador Dalí que el regalà a Elena Ivanovana Diakonova, más conocida como Gala.
Abans de acceptar-lo la senyora de Púbol va imposar les seves condicions:
«“Accepto el Castell de Púbol però amb una sola condició, que tu no vindràs a visitar-me al Castell si no és amb una invitació escrita.”
Aquesta condició afalagà sobretot els meus sentiments masoquistes i m’entusiasmà, Gala esdevenia el Castell inexpugnable que no havia deixat mai de ser. La intimitat i sobretot les familiaritats fan minvar totes les passions. El rigor sentimental i les distàncies, com ho demostra el cerimonial neuròtic de l’amor cortès, augmenten la passió.»
El castell Gala Dalí de Púbol permet descobrir un edifici medieval, on Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona, Gala, i en una funció, un lloc adient per al descans i refugi de la seva esposa.
El pas del temps va determinar que aquest lloc esdevingués el darrer taller del pintor i el mausoleu per a la seva musa. És, de l’anomenat triangle dalinià, l’indret associat a Gala, el més auster i relacionat sobretot amb la darrera fase creativa de l’artista. És, un lloc d’aïllament, malenconiós, d’aires proustians, de recerca d’un món perdut, de projecció subjectiva.
La història daliniana del castell comença el 1968. Aquell any, alhora que avançaven les obres de construcció del Teatre-Museu de Figueres, Dalí encarregava la recerca d’un castell, no molt lluny de Portlligat, per regalar a Gala. Quan va veure Púbol, situat prop del Santuari dels Àngels, on els Dalí s’havien casat el 1958, no va tenir cap dubte.
Dalí va crear tot l’univers estètic del castell amb la implicació directa de Gala i l’ajuda tècnica del mestre d’obres i amic, Emili Puignau. Primer de tot es van reforçar les estructures de l’edifici a partir de la voluntat de Dalí de deixar intacte l’aspecte deteriorat dels murs exteriors per conservar els signes del pas del temps.
Tot seguit es va refer el jardí, del qual Dalí en va italianitzar l’estructura original de tal manera que ha quedat desbordada per les plantes que escolliren juntament amb Gala i per les diverses intervencions escultòriques i arquitectòniques que, com les escultures d’elefants amb un corb sobre la gropa o el sortidor en forma de cap de rap, semblen buscar l’efecte dels famosos monstres dels jardins de Bomarzo, a Roma.
La versatilitat artística de Dalí va atorgar una nova lectura dels espais interiors, redefinits i decorats al detall a partir de dibuixos, conservats als fons de la Fundació Gala-Salvador Dalí, com ara els dissenys per a les xemeneies o per a la taula-claraboia.
També va pintar obres per a la decoració interior: un gran oli titulat Camí de Púbol, el sostre de la Sala dels Escuts —“M’he acontentat amb decorar els sostres perquè quan Gala aixequi els ulls, em vegi sempre en el seu cel”, explicava Dalí—, la falsa porta, els radiadors tapa-radiadors i altres petites pintures que es distribueixen per tota la casa.
Després de la mort de Gala, enterrada a la Sala del Delme —on històricament els vassalls pagaven el deu per cent de les collites als seus senyors—, Dalí es va instal·lar al castell fins que, a causa d’un incendi fortuït a l’habitació on dormia, va patir greus cremades que obligaren a hospitalitzar-lo.
Durant aquells anys el menjador va servir de taller, l’habitació blava de Gala va esdevenir la seva habitació i les golfes de la casa, on actualment s’hi exhibeix vestuari de Gala, es van convertir en el magatzem per a les obres que Dalí va anar recuperant de Nova York i Paris.
Voldria ser aquesta crtònica un sincer homenatge al mundialment admirat geni empordanès. També un record de la nostra visita. Si no heu estat mai, visiteu-lo no us penedireu gens.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons:
Organització Museu- Castell
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada