NO FACIS UN ESBORRANY ... I

 No facis un esborrany de la teva vida, que potser no tindràs temps de passar-lo a net. (Anònim) 

La veritat, és que la meva feina m’encanta. Em dic Pol, quan vaig a França aleshores, escric Paul. Els sembla, als senyors de l’altre cantó de la frontera, més agradable al seu idioma. 

La meva feina és molt aleatòria i complexa. Soc una mena de conseller o assessor de la Policia. He estudiat Criminologia i Psicologia, en un temps en què creia en el món i, la gent. Perquè ho entengueu, quan era innocent i jove, llavors, vaig pertànyer uns anys a la Policia. Però, em vaig desenganyar de la disciplina i, afartar de la paperassa. Per tant, em vaig acomiadar amistosament, vaig donar el darrer cop de tacó i, vaig saludar militarment. Ara, col·laboro en investigacions, dels uns i dels altres. 

També he fet de detectiu privat, això si que és un merder. La majoria de les investigacions, són de les traïdories matrimonials. La dona banyuda, l’home cornut, i allò de si tu has fet i si tu no has fet. També ho vaig deixar. Més val viure tranquil que enmig de tempestes familiars. A temps parcial, també he fet de mag i endevinaire. Fins adonar-me, que és una altra manera de prendre el pèl a la gent, que s’ho arriba a creure tot. Aquest soc jo, un intel·ligent “visca la verge” (un “me’n fot tot”). A mi mateix, de vegades, -em dic- ets un mica senyor i una mica truà. 

Desprès, de tota aquest parafernàlia, versus  “Currículum Vitae” , passo a enumerar els fets de la meva darrera investigació. Els meus amics,  en la persona del caporal Andreu, em va entregar tot un llibre manuscrit. Havia aparegut en obrir la tomba de un pròcer de la pàtria; per prudència, no dic de quin costat o territori, era tan important senyor. Sempre, la prudència és la millor de les defenses. Com diu, la possible traducció, d’un proverbi castellà: a tot arreu se'n fan, de bolets, quan plou. 

Em va dir l’Andreu, ( André), per eliminar mals pensaments.

¾    Estem molts ocupats en uns casos d’assassins en sèrie. No ens podem ocupar de llegir i analitzar totes aquestes pàgines. El personatge és mort, fa molts anys, potser una vintena. Sí no és un cas molt important més val oblidar-lo. Estudia’l i aleshores me’n fas cinc cèntims. 

La minuta, és molt important i, pots donar-me pas a altres col·laboracions. Que de l’aire del cel, no se’n viu. 

Me he anat a casa dels avis, una masia oblidada a la muntanya, que conservo com a refugi i lloc de pau. Després d’esmorzar, he sortit a l’eixida sota un gran roure que fa una bona ombra i, he obert el portafolis. Uns fulls molt vells han sorgir, de dins del sobre. Els he classificat per dates i, he començat a llegir-los. Una biografia, escrita a mà i molt detallada. He anat passant els fulls i he aprofundit en la història.

Continuarà ... 

Miquel Pujol Mur