Ostres! Ostres! Ostres! M’ha captivat més la seva lectura que qualsevol novel·la negra que hagi llegit mai a la vida. Hi ha escrits relats documentats d’estafes, de col·laboració amb màfies, de violacions sexuals i econòmiques, de tràfic d’influències, d’espionatge industrial i, fins i tot, de venda d’armes i tracta de dones.
Qui era aquest home? He agafat el
telèfon i he trucat a l’Andreu (André)
per preguntar-li. La seva resposta m’ha desconcertat:
¾ Més et val no saber-ho. No te l’havia d’haver passat. No et fiïs de ningú. Agafa el cotxe i porta-me’l el més aviat possible. Amb el Cap hem decidit ignorar-lo i enterrar-lo de nou. Quin merder, de telefonades i suggeriments, de l’alta jerarquia. Afanya’t si et plau.
Només he sabut dir:
¾ Sí, ja vaig.
Aleshores, mentre parlàvem per telèfon ,he escoltat un clic estrany, durant la nostra conversació. He observat que mancaven les darreres pàgines, com si algú les hagués arrencat. He ficat els papers en el sobre. M’ha semblat escoltar un xiulet a la part de fora de la masia. Uns arbres han caigut molt a prop.
He pujat al cotxe, no sense mirar a sota, no fos que... He arrencat i, hi havia un tractor traient fusta, que em barrava el pas; no m´he entretingut gens i he passat pel voral. He conduït com un boig; per un moment m’ha semblat que un altre vehicle em seguia, Ha canviat de direcció i he respirat alleujat, no m’ha seguit.
Quan he arribat a comissaria, l’Andreu ja m’esperava. Només parar, ha obert la porta i ha pujat esperitat al meu cotxe. Hem anat de pressa al cementiri. He parat de nou i, ell ha tornat a ficar els papers al forat i ha posat el lateral del sepulcre, al seu lloc.
Pocs dies després m’ha tornat a
trucar i m’ha dit amb veu alegre.
¾ Saps què? El mateix matí, van obrir de nou la tomba i, van fer una foguera amb els fulls. El Cap ha rebut una trucada de dalt i l’han felicitat per tenir un personal tan diligent i tan responsable, a les seves ordres. M’ascendeixen i em traslladen a Paris. He comentat sobre tu i m’ha dit que no hi ha cap problema. Et pagaran la minuta per la feina realitzada. M’ha confirmat que amb una persona tan entenimentada i responsable, com tu, se hi ha de comptar i respectar-la sempre.
L’he donat les gràcies, li he
recordat el número del compte corrent, no sigui que..., i finalment li he
deixat ben clara, una cosa.
¾ Digues al teu cap, que amb mi no hi compti mai més. Vull dedicar-me a fer de pagès.
De veritat aventures com aquesta no en vull cap més. Plantarem arbres i recollirem la fruita quan sigui convenient i, més o menys, viurem sense malastrugances de cap tipus.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada