Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 18 d’agost del 2023

CISTELLA. ALT EMPORDÀ

 

Nosaltres amb la nostra dèria de cercar nous indrets i esglésies, romàniques o no, visitàvem ja fa tres anys, - quan vols esbrinar les dates sempre et portes una sorpresa pel temps ja passat - el poble de Cistellà. 

El poble de Cistella, és situat en terreny més aviat planer, a l’esquerra de la riera del mateix nom. Forma un nucli agrupat amb carrerons estrets, que ha conservat, amb reformes poc acusades, l’aspecte que devia tenir al segle XVIII, sobretot als carrers que van des de l’església vers el N, fins a la capella de Sant Sebastià. Les cases, dels segles XVI al XVIII, són de dues o tres plantes, amb voltes a la planta baixa i golfes o graner, sovint, a la superior.

 
Les llindes de pedra de les obertures solen ser datades. És interessant la plaça de l’Església, en forma de petit passeig arbrat que s’aparta una mica de les solucions donades als espais urbans dels pobles rurals.
 

L’església parroquial de Santa Maria de Cistella fou reconstruïda al segle XVIII. Aquesta reforma respectà, però, la magnífica façana romànica amb escultura, que és l’única part que resta del temple del segle XII. 

En el parc rere l’edifici eclesial una sèrie d’eines dels temps passats en mostraven el treball del medi rural. 

Text recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Enciclopèdia Catalana