Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 2 d’agost del 2023

LA MOBILITAT EN UNA CIUTAT

 Aquest treball en recorda un que ens van demanar al Consell de la Gent Gran, força anys enrere, sobre la mobilitat a la ciutat. 


Recordo una tarda. Suposo que era una tarda d’estiu, quan el sol s’amaga tard, en l’horitzó. Aleshores, vaig agafar l’autobús, que fa uns anys, fa un trajecte de circumval·lació a la ciutat i, vaig prendre nota de diferents, segons el meu criteri, anomalies del servei. 

Me’n van sortir unes quantes, com: per què es deté, enmig del carrer, un vehicle de servei regular urbà, en un carrer ple de cotxes aparcats, sense tenir una parada assenyalada. Provocant així un embús als altres vehicles. Per què hi ha parades sense marquesina? També, per què l’usuari ha de baixar de la vorera i si plou, s’ha de mullar. No sé, si va arribar al Consistori, em va semblar que una d’elles es va millorar. Dubto que fos a raó del meu escrit. 

La meva ciutat és alzinada completament. Des del LIDL fins a dalt la carretera de Queralt i  Sant Llorenç de Morunys és pur pendent. Com a pla hauríem d’anomenar la línia transversal que va des de l’antiga Caserna, fins l’institut i la plaça Gernika. 

La majoria de les voreres tenen construït el pas de vianants amb baixada per a fàcil accés. En contrapartida molts carrers tenen les voreres estretes i moltes d’elles  en mal estat; no totes, no siguem tan negatius. 

Per tant hi ha moltes coses a arreglar, tantes com discapacitats existeixen que necessiten una especial solució. 

El citat autobús anteriorment, porta espai per a cotxes de minusvàlids, ara què, ben bé, no sé la seva practicabilitat. L’altre dia vaig veure diferents persones que circulaven en un vehicle de tracció elèctrica. Vaig creure que era una millora, sempre que visquis en una casa que et permeti pujar-lo al pis o tingui espai per aparcar-lo.     

La mobilitat, crec que és una cosa molt complicada i, cadascú ha de sospesar la manera de viure el millor possible, la seva particularitat. Les ciutats han de millorar, però és difícil compaginar traçats antics i les necessitats modernes. 

Esperem i desitgem que en uns anys estigui tot superat 

Miquel Pujol Mur