En la nostra anterior visita guiada, al poble medieval de Santa Creu de Llagunes, ens van assabentar, per la nostra guia, de les visites guiades del poble de Peramea. Malgrat, ja havíem visitat el lloc fa molt temps, sempre s’aprenen noves idees en una visita portada, per un expert de la zona. Si la Nara ens va convèncer, també la Neus, la nostra guia de Peramea, ens ha donat a conèixer extensament el poble de Peramea. Val la pena apuntar-se i fer la visita. Gràcies Neus!!!
Peramea, pronunciada Premea o Premeia en català pallarès, està situada a l'extrem nord-est del Pla de Corts, enlairada a la dreta de la Noguera Pallaresa i també a la dreta del Riu d'Ancs. És al nord del Serrat del Camp i a llevant del Serrat de la Creueta.
Peramea és una vila que fou el cap de l'antic terme del mateix nom, suprimit el 1969, que comprenia també els pobles de Balestui, Canals, el Comte, Cortscastell i Pujol, a més del veïnat de Llaràs.
El poble de Peramea (en llatí "Petra-Media") capital del Pla de Corts, va unit a la història del Pallars ja des dels seus inicis i també va seguint, igual que la comarca, èpoques de plenitud i davallada fins a arribar al moment actual d'estancament i regressió.
La seva evolució o trajectòria com a poble ha estat sovint unida a la del monestir de Gerri. L'any 1057 consta que es firmà un conveni de vassallatge entre el comte de Pallars i el monestir, sobre la possessió del castell que l'any 1075 es troba a mans de Gerri. Aquest castell, situat al cim rocós del Pui de les Forques, al costat mateix de l'església de Sant Cristòfol, serví de residència als comtes de Pallars en els llargs hiverns pirinencs.
L'any 1251, entre les donacions firmades pel Papa al monestir de Gerri, s'esmenta l'església de Sant Cristòfol de Peramea. El 1278, Ramon de Peramea presta homenatge per la vila i igualment feu el 1341 el comte Guerau Roger davant del rei. Foren castlans de Peramea durant molts anys la família de Paüls, i en el segle XVII el lloc era dels Erill, que mantingueren el senyoriu fins als inicis del segle passat.
Peramea compta amb l'església parroquial d'origen romànic de Sant Cristòfol de Peramea, a més de la capella de Sant Sebastià i Sant Roc i de la desapareguda de Sant Cristòfol. El poble estava coronat pel Castell de Peramea, i a l'extrem sud de la vila resten les ruïnes de la Torre del Colomer, també medieval.
L'estructura dels seus carrers, els escuts heràldics i altres inscripcions que trobem en algunes cases parlen d'un passat més proper, probablement associat a l'època en què el romànic es va estendre per aquestes contrades fins a fer-se l'estil gairebé omnipresent en totes les construccions importants. Tot i la davallada de la població que va patir Peramea produïda entre altres raons per la conquesta de noves terres als moros, Peramea va alentir el seu procés de despoblament degut a la forta influència rebuda del nucli de Gerri i la seva important producció de sal.
El poble s'assenta recolzat sobre una gran roca que talla la plana emergint d'ella i que constitueix el teló de fons protector del nucli. Aquesta roca el defensa dels forts vents del nord i es converteix en l'element de referència visual obligat.
El recinte del poble es pot assimilar a una figura geomètrica quasi rectangular de mides aproximades 150 m x 70 m recorreguda paral·lelament a la seva dimensió més llarga per dos carrers porxats que amb una llargària de 120 m i 130 m respectivament permeten accedir sense esforç a totes les cases.
Originàriament aquest recinte es devia tancar a voluntat, restant l'interior infranquejable, i no és casual que sigui a les edificacions més noves on apareixen les obertures més importants cap a l'exterior.
El poble conceptualment encara manté
intacte un sistema de relació espacial que és conseqüència directa d'una
determinada forma de viure i del fet de respondre a les exigències ambientals i
físiques d'un entorn que en l'antiguitat ha estat a vegades agressiu.
A l'altre costat se situa la torre de Colomers. A la plaça es poden veure l'abeurador, el safareig i una font. Al costat es conserva un gran om declarat Arbre Monumental.
Actualment l'Era d'Ortega és la seu del grup cultural Lo Vent de Port, associació sense ànim de lucre constituïda l'any 1987. Actua com a centre d'informació i difusió cultural i organitza diverses activitats: visites guiades a la vila closa de Peramea, exposicions, fruit dels treballs de recerca i investigació, xerrades populars, excursions d'influència a tot el Pla de Corts, tallers de treball...etc. i també compta amb una agrobotiga i una mostra literària de publicacions locals.
Tot el conjunt ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Fons
documental majoritàriament Viquipèdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada