Estranya paraula que és diferent segons la persona que ho jutja.
Aquesta tarda observava unes pintures de flors i paisatges. Sincerament les he trobat força belles. Aleshores ha arribat una companya, una persona a la que tinc força apreciï pel seu tarannà i els seus coneixements artístics.
Aquesta persona m’ha dit i. fet notar que les roses eren massa grosses. M’ho he tornat a mirar i efectivament m’he adonat que eren molt grans i també he vist (pura idea critica meva) que ja eren en el aquell moment de què la flor havent donat tota la seva primera bellesa i perfum comença a marcir-se.
Jo en pla retroactiu mirant-me al mirall al vespre he pensat que també havia entregat el meu atractiu al pas dels anys. Mala cosa això de la bellesa.
Opinions contradictòries per tot, la bellesa és una il·lusió. Potser la mirada enamorada o la bellesa humana és un engany dels sentits.
No em vull allargar massa en el tema
Bellesa és tot el que et toca un punt sensible.
Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d'admiració. La bellesa d'un cos jove. La bellesa d'una posta de sol. La bellesa d'una acció.
La bellesa és la forma del moment en el pensament de cadascú.
El concepte de bellesa canvia amb el pas el anys.
Paisatge de arbres, fulles mortes i una parella. Miratge de bellesa romàntica.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada