Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 9 d’agost del 2023

DESPOBLAT MEDIEVAL DE SANTA CREU DE LLAGUNES. SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ

 Com sempre volent saber de la Història, la Cultura i la vida de la gent del nostre estimat país, en aquesta ocasió, vam realitzar la visita guiada al despoblat medieval de Santa Creu de Llagunes. 

Sí encertada va ser la decisió, també ho va ser la nostra visita guiada portada en companyia de Nara, la nostra guia i mestre. que va saber explicar-nos detalladament les diferents fases de l’existència del poblat. També de la distribució dels habitatges del poblat. També van ser molt aclaridores les fotografies que ens va mostrar del diferents espais del poblat. Gràcies Nara, pel teu magnífic guiatge. 

A 1628 mts. d'altitud hi ha un despoblat on hi ha restes de l'Edat de Bronze

(1500 a.C.), restes medievals (ceràmica grisa), restes de la Guerra Civil i restes contemporànies (coves de pastors), un únic espai adaptant-se al pas del temps 

Enfilant el Port del Cantó, a la N260, entre Sort i la Seu d'Urgell, quasi coronant aquest port, a 1628 ms. d'altitud, contemplant tota la Vall de Siarb, els antics pobladors d'aquesta zona van construir-hi un poblat emmurallat. 

Amb molt desnivell hi ha un mur de tancament que delimita l'àrea de població i, en un dels costats d'aquest, adossada a la mateixa paret seca, s'endevina una torre de defensa i vigilància, de planta quasi quadrada (3,40 x 3,60 mts.) i que posteriorment també es va utilitzar per la mateixa tasca durant la Guerra Civil espanyola. En les primeres capes de l'excavació s'han trobat fustes carbonitzades, bales i casquets mentre que en capes més fondes hi ha restes de ceràmica grisa medieval. 

Hi ha un altre mur paral·lel al mur de tancament, segurament per salvar el desnivell i que va permetre, entre mur i mur, un camí de ronda que donava el tomb a tot el poblat. 

S'estima que l'abandonament del poblat va ser entre finals del segle XIII i principis del XIV, tot i que  al llarg de la història s'ha anat utilitzant com a coves de pastors i desprès com a zona de guaita de la guerra espanyola degut a la situació privilegiada de l'indret. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Web Ajuntament de Soriguera