No tot surt com es planeja, ben bé, podria ser el nom més adequat d’aquest relat.
La idea era visitar el xalet del Catllaràs i de camí també el mirador del Roc de Lluna, amén de Sant Julià de Cerdanyola i Falgars.
Vam pujar cap Sant Julià, mitjançant una carretera que malgrat estar millorada vers altres anades, de fa anys, continua amb el mateix nombre de giragonses retorçades, Quasi en podria dir "paelles", tal com ho anomenava en la joventut. Anys passats!
Tornàvem a veure l’ermita de les Esposes. El Santuari de Santa Maria de les Esposes ocupa, junt amb una petita plaça d'entrada, un relleix encinglerat, en un congost, al peu de la carretera. Aquest lloc està obert a una extensa panoràmica en direcció a la vall de Bastareny.
Seguíem la pista, estreta, però arreglada i asfaltada, fins a les envistes del Santuari.
La primera menció del lloc és de l'any 984, en l'acta de consagració de la desapareguda església de Sant Cristòfol de Vallfogona. L'any 1120, l'església fou donada al monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà, en un moment de plena construcció de l'edifici de Falgars. L'objectiu de la donació de Ramon i Eliardis era que l'església fos cuidada.
Aleshores aparcar el cotxe i pujar un curt camí, també asfaltat, fins a l’església, casa rural i lloc d’esplai. Tot era tancat. Només podíem fer una quantes fotografies i caminar pels voltants.
També aprofitant-nos d’un banc mig a l’ombra, mig al sol, gaudir del dia. Asseure’s, mirar un horitzó de muntanyes i arbres, en un silenci total, no trencat pel soroll de la ciutat i dels vehicles, només escoltant el dringar pels esquellots dels animals mentre pasturen.
Va ser un moment de pau, de pensar només en un mateix com si fos una oració sense ofrena ni perdó. Sentir el jo propi i íntim, que tan costa aconseguir, en aquesta societat actual tan plena de fets luctuosos i, de tantes desgràcies.
Silenci i pau. Però no tot s’acaba aquí, els nostres plans de sortida anàvem més enllà, volíem anar ... Però per un error vam prendre un camí equivocat. Ai, els humans quantes vegades errem el camí. Una cruïlla a la dreta, que vam seguir a l’esquerra i que, finalment ens va portar a la Pobla de Lillet.
Proper objectiu, aconseguir més informació i, tornar-hi un altre jorn.
Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada