UN SECRET FAMILIAR I

 Fa uns dies va morir la Isabel. La Isabel, quasi noranta anys, era la darrera dels avis de la família. Només resta un germà de l’avi que està en una residència. Per cert, l’Andreu, és un home molt amable i educat que sempre és mostra afectuós al màxim al veure’ns. Som els membres de la poca família que li queda. 

El fet és que la meva mare, la Marta, va cridar-nos a mi, Laura i, la meva germana, la Celia, per dir-nos, no gosaré mai posar la paraula manar. Perquè la meva mare sempre parla en veu baixa, com si temes ofendre a qui es dirigeix.

¾    Mireu, nenes.- Això de nenes, ens molesta a les dues, dues noies properes a casar-se i, que les anomeni sempre les meves nenes, però és la mare i ningú la contradiu mai.- Necessitaria que anéssiu a la casa la Lizzy.- A la iaia de sempre se li deia Lizzy, un mot d’infantesa, que ha perdurat fins a la seva mort.

¾    Per què, mare? La casa és antiga, però ens porta molt bons records. La podríem endreçar i conservar.

¾    Sí, molts bons records. No ho nego. Jo hi vaig néixer.- Respon emocionada.- Però la casa és vella, necessita fer-hi força reparacions. Vosaltres és voleu casar, per  tant, hem pensat em vendre-la. Per ajudar-vos un xic en les despeses dels casoris. Ja ho sé, que ho teniu tot preparat i, no ho necessiteu. Però no us anirà gens malament. Una mica més de diners, no fan mai nosa. Egoistament, també us he de dir que el pare i jo, volem fer una escapada a l’estranger, unes petites vacances. Què mentre us hem pujat i, els avis han viscut, hem cuidat de tots  i, mai no ens ho pogut permetre.

¾    D’acord i, què vols que busquem.

¾    Res, remenar tot un xic. No sé si hi ha alguna joia, que valgui res. Alguna cosa que vulgueu guardar i, us pugui servir de record. Alguna fotografia, No ho sé. Segurament, pujaré un altre dia, amb la meva germana, per decidir que guardem finalment. Llavors, posarem la casa en venda. 

Dit i fet, puguem les dues germanes a la casa del poble i comencem a mirar estris i demés. Certament tot és vell i, poca utilitat ens pot tenir per les nostres cases. La Celia. decideix quedar-se a regirar a la planta baixa i el pati. Jo pujo per unes escales, que grinyolen a cada esgraó, al pis superior. Tafanejo, primer l’habitació de la mare, és buida, només un llit parat, com si algú hi tingues de venir a dormir. Les altres dues, només hi queda una cadira i un tocador, fa anys que la mare i la seva germana ja van marxar a viure la seva vida matrimonial, a casa seva. La tercera deu ser la dels convidats. La família només ens retrobàvem per celebrar alguna celebració familiar i veure a la Lizzy. Llei natural de l’existència, treball, escola, estudis i altres qüestions, que comporta la vida moderna. 

Continuarà ... 

Miquel Pujol Mur