Avui, han passat set anys i torno a respirar l’aire de la llibertat. L’advocat gran tenia molta raó, sense ningú que m’anés a darrere he passat una etapa empresonat, podríem dir que correcte. Mai es pot dir, que la presó ajudi a ningú a reformar-se del tot. He estudiat una carrera, set anys donen per molt. Soc advocat d’assumptes fiscals. No vull saber res del món de la droga. Malgrat, que cada cop tot es va barrejant. Drogues, blanqueig de diners, tracta de dones, tot va lligat.
Crec que finalment, si arribo a la quantitat mínima que m’he fixat, faré cas de l’advocat gran. Buscaré una casa amagada del món i faré de llenyataire. Lluny del mundanal soroll.
Sabeu la darrera noticia? Avui ha
vingut a l’oficina, per demanar-me consell per un tema d’inversions, una nova
clienta. Al veure-la, tota maquillada, ben vestida i carregada de joies, he de
dir que fa molt goig. Quan s’ha tret el capell l’he reconeguda sense cap dubte:
La Pinky. Ella, no ho ha fet, per tant he gaudit un instant de la seva nova
bellesa.
Miro la targeta de visita que m’ha entregat,
la secretària, abans de fer-la passar i llegeixo:
Dña. Agustina
de los Dolores de la Virgen.
Viuda de Don
Pedro Medina
Importacions & Exportacions de Bens Antics
Me l’he mirat fixament. M’ha
reconegut i ha obert la seva pintada boca per somriure i dir ... No l’he deixat
dir res i abans d’escoltar-la, jo he
parlat, per a contestar:
¾ Una vegada i prou “Pinky”. Vaig pagar els plats trencats, pel que no vaig fer. Potser, aquest, et pot ajudar o el pots ensarronar. És molt ambiciós.
Li vaig donar una targeta d’un
advocat, que no em cau gens bé.
Aixecant-se, va parlar per darrer
cop:
¾ Llàstima, em queies bé. Diuen que vals molt i, estàs molt eixerit. Hauríem fet alguna cosa, més que negocis.
Només vaig dir-li: Sort. Dies després vaig llegir que havia mort per una explosió del seu cotxe. L’acompanyava el seu nou advocat i, amant segons van comentar els diaris.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada