EL FUTUR DE LA JOVENTUT

 

La noia entra a la cafeteria i mira al seu interior. En una taula del fons un noi escriu en l’ordinador. Són joves tots dos, aproximadament de la mateixa edat. És un dia de primavera, un sol brillant il·lumina els carrers de la ciutat. Ell, vesteix com la majoria del nois de vint o vint-i-un anys, quan no han acabat la carrera a la Universitat però, preveuen que aviat hauran de vestir una roba menys esportiva, en la seva vida normal de treball. Potser un signe de rebel·lia al futur. La clàssica samarreta i uns pantalons curts, amén d’unes sabatilles d’esport. La samarreta, deu ser heretada d’un germà més gran, ja que porta gravada la famosa llengota vermella. Té molts llibres al seu voltant i consulta sovint una llibreta d’apunts. Està capficat en el seu treball i, no s’adona de la presència de la noia fins que la té al seu costat. 

La noia, malgrat la seva edat, va vestida molt més arreglada, la brusa deixa les seves boniques espatlles al descobert i també, el voltant de la cintura. El shorts són arrapats i curts. Els seus peus, calcen una sandàlies de color daurat. Va força maquillada, sense arribar a ser provocativa.

El noi se la mira sorprès i, comenta

¾    Caram, Núria! Quan eres la meva xicota, no vesties així.

¾    Ai, Albert! Era molt joveneta. Parles de tants anys enrere. Tot canvia en aquest món

¾    Núria,  tant anys no!  Què fa, tres anys? Vam trencar i vas deixar els estudis.

¾    Sí, mira aquest matí estava recordant vells temps i, he pensat en tu. M’he dit, aquell encara anirà a la mateixa cafeteria a estudiar. Vaig a veure què fa. I he vingut fins la zona universitària.

¾    Et deu haver costat força! Perquè a tu, la “uni” no t’acabava de fer el pes i les biblioteques tampoc. Només t’agradaven quan aprofitàvem que no hi havia ningú i ... Te’n recordes que bons moments hi passaven?

¾    Mai, n’he passat de millors! T’ho ben juro.- respon la Núria.

¾    Què has fet aquests anys?

¾    Vaig estar en una oficina de recepcionista. Ho vaig deixar perquè algú es pensava què ... Jo no soc d’aquestes. Després en una perfumeria. Me’m vaig cansar de seguida. Entrava una senyora hi et preguntava per un perfum, després el volia provar, després li semblava que no anava bé amb ella, després que si el seu marit creuria que ... aleshores en volia olorar un altre. No s’acabava mai. Després vaig estar en un restaurant, el fill de l’amo tenia i suposo que encara té, les mans massa llargues. Total, que ara fa un any que vaig començar amb l’ordinador.

¾    Amb l’ordinador, tu! Llavors, no t’agradava gens. La feina que teníem si volia parlar amb tu, quan eres de vacances.

¾    Doncs, noi, he canviat! Ara en guanyo la vida amb la petita pantalla. Tot el que he après a la vida i tot el que he fet treballant, em serveix.

¾    Ves per on! De què fas,  tu? No faràs pel·liculetes!  

¾    Si continues per aquest camí, et deixo de seguida i, t’esborro dels meus bons records. Malpensat! Jo vaig d’influencer! Vaig començar donant consells de cosmètica quan treballava a la perfumeria. Desprès consell de cuina ràpida ...

¾    Tu consells de cuina? Si em recordo que en una sortida no sabies ni com agafar una paella.

¾    Me’ls escriuen entre la iaia i la mare. Que en saben molt. Estic pensant, obrir una finestra per a elles. Perquè en tinc alguna dona que em fa cada pregunta.

¾    I et va bé? Fas diners amb això?

¾    Mira Albert entre els anunciants, la part dels seguidors i algun que altre concurs on soc convidada, no em va gens malament.

¾    Caram, sí que hi ha gent que vol escoltar recomanacions. No m’ho hauria cregut mai.

¾    Però, no és d’ara! La mare i la iaia em parlen, de vegades, de la senyora Helena Francis. Era la conya! El pare ha quedat a l’atur, després de quasi trenta cinc anys treballant a la fàbrica, ara, a un pas de la jubilació li diuen que comprar-ho tot, a la Xina, és més econòmic i rendible. La fàbrica tancada i la gent al carrer.

¾    Pobre home, com deu estar. Era molt bona persona. Quan en alguna ocasió et venia a buscar sempre em donava un cop a l’espatlla i em deia: és una bona noia, respecta-la. Ara, què farà?

¾    Buscar feina si en troba i si no, hem pensat en el meu germà, un geni de la informàtica, muntar-li un blog de consells de bricolatge. Com que és tan traçut.

¾    M’ha alegrat veure’t, Núria. Però he de continuar estudiant, que els exàmens són a prop.

¾    Sí, aprofita el temps que les notes, no les regalen. Mira et deixo el meu número de telèfon. Si vols, quan acabis els exàmens i siguis advocat, em vens a veure i parlem una estona. Adéu! 

Ha marxar amb el seu aire sensual. Distraient-me de l’estudi, vaig pensar: Com ella no n’he trobada cap més. Encara no me la hi tret del cap, malgrat han passat tres anys. Clar! Tornaré a veure-la. 

He passat una mala nit. El seu record i la forma de guanyar-se la vida. Pel que es veu, tota la família. No viuen malament, fent això de les xarxes socials. Potser podria ser el primer advocat per internet, donant consells i defensant a la gent. Coses pitjors podia fer. S’ha d’anar a la modernitat. 

Miquel Pujol Mur