Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


divendres, 19 de gener del 2024

GAUDINT DE CERET. VALLESPIR

 No us estrany que torni a parlar de Ceret és una població de França que m’encanta visitar i conèixer. Sobretot la part de l’antic poble medieval i el primer eixamplament on es celebren la majoria d’activitats festives i culturals. 

En aquesta ocasió vam visitar el Museu d’Art Modern de Ceret. Em va cridar l’atenció unes figures on l’autor era anomenat Manolo. Vaig decidir esbrinar qui era que era aquest Manolo. 

Amb sorpresa he trobat la seva història i darrera que aquest nom he trobat un artista contrastat. Dono raó de la meva ignorància i transcric les dades trobades. N’hi ha moltes més, si sou interessats.

   
                                                   La llobera                                      Jove catalana                               
Manuel Martínez Hugué, (Barcelona, 29 d’abril del 1872- Caldes de Montbuí,17 de novembre del 1945), conegut com a Manolo Hugué, o simplement Manolo, fou un artista noucentista polifacètic que rebé influències avantguardistes. Destacà com a escultor, pintor i dissenyador de joies. 

                                        Dones catalanes                                        Torero

La seva obra fou promoguda pels germans Haviland Burty —gràcies als quals particià amb set obres a l’Armory Show de Nova York (1913)—, i després D.H. Kahnweiler fou el seu marxant. Exposà individualment a Barcelona, París, Nova York, Zuric, Frankfurt, Düsseldorf, Berlín, Vilanova i la Geltrú i Sabadell, a part les nombroses exposicions pòstumes. Té obres al Cau Ferrat de Sitges i a diversos museus: Ceret, Tossa, Valls, Perpinyà, Barcelona, París, Hamburg, Nova York, Copenhaguen, Amsterdam i Washington. 

Membre deReial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia i Enciclopèdia Catalana