Totalment positiu
Ves per on un tema força interessant. Iniciem des del principi la televisió s`ha de veure amb un televisor, com més gran millor (augmenta l’estatus social com més gran sigui) - o altres estris de pantalla generalment negroide. Va posada damunt d’un armari, dins d’un moble-biblioteca o, damunt d’una tauleta. No fa cap mala impressió- no hem d’esgarrifar-nos, sobretot ara que és considerada com aparell imprescindible.
Generalment, en un lloc ben visible en el menjador o, en la sala d’estar. Hi ha persones que en tenen més d’una, fins i tot una vegada em van confessar que en tenien una al bany. Home, en certes ocasions deu ser més amè, més entretingut, que aquella altra afició, de portar-se la lectura, ja sigui diari, llibre o fulletó propagandístic. Almenys la coloraina és més animadora.
L’estança, normalment és una de les més agradable de la casa, disposa, com a mínim, d’un sofà molt còmode i confortable. Després de dinar o sopar aquest espai tan benestant, serveix de vegades per fer-hi una becaineta, que reconforta el cos i l’ànima. Algun quadre, records i tot un sense fi de coses, per fer més ben decorat i entranyable el lloc. També disposa en moltes ocasions d’una tauleta de centre que acaba de millorar-ho tot i, serveix per posar-hi algun got. També, algun llibre o revista
Totalment negatiu.
Immediatament després d’encendre el televisor comencen les notícies plenes d’esfereïdores imatges. Normalment estan dedicades a les guerres, plenes de morts, d’ambulàncies, atemptats i més morts. Segons diuen són danys col·laterals-, però no, no ens enganyem, són persones.
Instants més tard, surten, les anomenades, “ pateras o cayucos”, carregats de gent que fuig de la fam i la misèria del seu país, per millorar la seva vida. Pobrets, en aquest primer món nostre està tot per tirar coets.
I continua la cosa amb més morts, terrorisme, polítics de tots el països intentant ficar cullerada als molts problemes, moltes vegades, causats per ells mateixos.
Finalment els esports, això si que té valor, no vaig anomenaré cap club ni modalitat perquè tots són gloriosos quan guanyen, i sinó, es canvia l’entrenador.
Perdoneu en deixava el temps, molts mapes, molts anticiclons, moltes borrasques i, si l’encerto o l’endevino. Però em avançat molt ara les borrasques tenen nom, abans passaven assolant la terra sense que ens fossin presentades. Queda el dubte si aquest noms seran els elegits per nacions europees i mediterrànies o, per les de parla anglòfona, Gran Bretanya i EE.UU. Vaig escoltar que Bertran, era de la primera opció i, Cairán de la segona. Ara ens arriba Domingos, de la primera llista. Veurem sí els astrònoms, tenen més seny per arribar a un acord, que els polítics.
Després l’altre entreteniment: les sèries, normalment si no vols gastar-te “calerons”, repetides una i altra vegada. Sembla ben bé, una pel·lícula anomenada “El día de la marmota”. Tot es repeteix. Ara, em ve a la memòria una, que en el seu moment vaig considerar una bona sèrie, “El mentalista”. Redimoni! Si quasi la podem recitar de memòria. No és l’única.
I per acabar vull mencionar, de passada els famosos concursos: Els de cuina, els de cantants, els de cultura, on t’adones de la incultura que per desgràcia hi ha en el país.
Res més:
No vull continuar amb les meves lamentacions, perquè si aprofundís ompliria més pàgines i, llavors em reprendríeu durament amb tota la raó.
Miquel Pujol
Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada