El Moisès mans netes, quan era jovenet, pensava que era una reencarnació dels esperits benefactors, del gènere humà. En els seus somnis, es veia com un profeta que predicaria una nova doctrina, de pau i felicitat mundial.
A la Universitat va estudiar Humanitats i, també els temes de religió més adients les seves orientacions. La Bíblia, el Cora, el sintoisme, el budisme, les creences dels antics egipcis, les teories filosòfiques dels mestres hel·lens, tot el temes religiosos de tot Amèrica, des d’Alaska fins a la Patagònia; tot va ser absorbit i estudiat.
Va entrar en el seminari però, la seva inquietud vers la vertadera religió mundial, segons la seva visió, no va resistir les normes religioses, segons el Vaticà, i va abandonar el monestir.
Aleshores, va ser el seu moment, va imposar les mans a la seva avià i, va creure que la bona dona moria en pau i, amb un somriure a la boca. Però aviat, va adonar-se que això no passava , més lluny de la seva família.
Però, al poc temps va veure clarament que allò no el portava enlloc. Que tot aquell batibull d’ensenyances, creences i religiositat ,no portava ni el bon viure ni guanyar-se la vida, com ambicionava.
Va ser una bona reflexió del seu padrí, alcalde del poble. Què havia après? Doncs, tenia un bon fons argumental i una bona retòrica i sabia articular força bé els discursos. En fi, era un bon orador i, al mateix temps força preparat. Si era necessari i, convenia era capaç de parlar en favor o en contra de qualsevol projecte.
Alliçonat pel seu padrí, va apuntar-se a una llista electoral força convenient. Tant li era fos de dreta o d’esquerra o d’enmig. Això no era el més important- Com el padrí, coneixia a un alt càrrec i, donada la seva eloqüència, de seguida va pujar graons dins del partit. Va casar-se amb una noia de bona família i, ara compleix la seva quarta etapa en el més alt grau de la política.
Us adoneu que es millor viure del demés que treballar molt. Ull! Mantenir-se també té el seu grau perillositat. El que importa es tenir un bon fons d’armari (petits segrest o grossos) per negociar qualsevol relliscada. També es molt útil saber la llista de països sense extradició si l’error comès és massa gros.
Ara del Moisès mans netes, només resta un dubte, si encara són netes, tal vegada grises o negres.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada