L’AVI JEPET I LA DONACIÓ D’ÒRGANS

L’avi Jepet està assegut en un banc, sota un arbre, en la placeta del poble. El dia, és molt agradable. Fa sol, però, acompanyat d’un vent suau, que quasi no arriba a ser vent, més aviat una lleugera aura que evita que la calor no sigui molesta. Les fulles de l’arbre, mogudes suaument, entretenen la seva mirada, amb el seu moviment. A causa de la seva edat, la família ha decidit que una noia el cuidi i el vigili cada dia. L’anterior ha decidit plegar, feia molts anys que se’n cuidava de l’avi; ja en vida de la seva esposa, la Teresa. Però  l’Uma, una  noia d’origen hindú, ara serà la seva nova cuidadora. 

L’Uma sembla, fa molt poc temps que la coneix per emetre judicis, una bona noia. Té uns vint-i-pocs anys, entenimentada i amable. Vesteix a l’europea. Però, l’avi li ha vist guardar, uns vestits de colors brillants. Ja sabem que el Jepet, no és de gaire floritures i, tampoc que se’n calli ni una. De seguida, ha preguntat a la noia pel seu nom. També,  pels vestits, no sigui que comenci a passejar per casa amb aquelles robes i, escandalitzi els vilatans. No es pensin, que casa seva sigui un lloc d’alegre sarau. La noia molt educada, no s’ho ha pres malament i li ha contestat dient-li:

¾    Són robes del meu país, per a les grans solemnitats.

Pertany a una família del Punjab, en certs temps bastant poderosa. Però, el seu germà gran, s’ho va malgastar tot. Carregats de deutes, han hagut de marxar del país. La seva mare i ella, han anat a raure al poble. La mare, treballa de cuinera, en un restaurant de la mateixa vila. Ella, ha tingut sort de la jubilació de l’anterior senyora i, tindrà cura d’ell. Bé, posades les coses clares d’on prové i el perquè dels vestits, li ha aclarit el tema del nom.

¾    El meu nom, traduït al seu idioma, vol dir Pau. El deixo elegir com anomenar-me: Uma o Pau.

¾    Això si que em convé a mi, pau. Mira, m’ha agradat. No et canviaré el nom, et diré Uma.

La jove li ha fet una petita reverència. en senyal d’agraïment i li ha recomanat que se’n vagi a la plaça a descansar. Així, podrà enllestir la feina de la casa i el dinar. 

En Jepet, veu com arriba el seu net, amb una moto escandalosament nova.

¾    Què, noi! Ja has enredat al meu fill. Ai, Déu! Si les notes acompanyessin les despeses, series ja, president d’Iberdrola.

¾    Avi!- I li posa la mà afectuosament damunt la cama.- Veig que m’han sabut guardar el secret. He acabat la Carrera. Ja soc advocat! La moto, és un regal del pare. A la mama, no li ha fet gens de gràcia. Preferia un cotxe més bo, però ja li he dit que encara l’aprofitaré uns quants anys. La moto és per “fardar”, amb els amics i les amiguetes.

¾    Ves per on! M’has tallat! Jo et volia felicitar per la teva col·laboració en la campanya de donació d’òrgans. Has fet una bona acció, molt necessària per ajudar a la gent. No se li pot negar a ningú. Per molt petita que sigui la possibilitat, de recuperar la salut i, començar de nou una nova vida. M’has agradat, per la teva responsabilitat i el teu altruisme, vers tothom. Et diré una altra cosa, m’has sorprès, no et feia tan judiciós. Una mica tarambana sí, però aquesta vegada m’has satisfet.

¾    Ai, avi! Si creguessis una mica més en mi, rondinaries menys. Per cert he vist que tens una nova companya. Maca, la moreneta. Què? Avi. Què?

¾    Ja estem! Jo que em creia que havies canviat.

¾    És maca, és jove i molt bonica. Vostè de jove, també era molt fatxenda. Que m’ho han dit, gent del poble.

¾    Tu, em vols tornar a fer, sortir de polleguera, com sempre. Te n’adones, que tinc més de noranta anys. Jo, si que necessitaria un bon trasplantament, però sencer d’òrgans. Tu, no saps la pau, que em dona tenir una noia, que em vigili per si un dia, tot acaba de cop. Perquè ho sàpigues, es diu Amu, que vol dir Pau. Això és el que necessita el teu avi. Vinga, ves a volar amb la moto. 

L’avi a la tarda ha quedat esparverat. La moto, l’Albert, el seu net i; l’Amu, asseguda darrere. No pot deixar d’exclamar

¾    Déu meu! Com s’ho treballa aquest noi. 

Miquel Pujol Mur