Ai, senyor! Senyora Andreu! Qui ho havia de dir. Perquè la història que m’han explicat és un xic diferent. Una mica, he dit. O no, fins i tot, més gran que el Pedraforca.
Perdoneu! Oh, Verge Santa! Potser, clamaré al vent, mil dites pecaminoses i, que estaria més bé, no dir-les. No fos que orelles innocents, foren escandalitzades. Però us juro, que així m’ho van contar. Oh, Senyora entre les senyores.
Ara, en veu baixa, no fos que ens sentís algú i fes córrer ràpid com un riu desbocat per la pluja i el mal temps, el currículum vitae de la nostra, bona i agraciada senyora Andreu.
Sapigueu que va ser novícia en el convent de Santa Dora. Sí, aleshores la senyoreta Andreu, era cosa fina, virginal i cent per cent religiosa. Oh! Verge Santa! Valgui’m Déu!
Però quan va sortir i en casar-se. Ai! Quin desfici. Tot va ser provar el que ja sabeu, quan ... Tot va canviar de les seves idees.
Va canviar els sants, per un de sol, però sense comunió. Pobre senyor Andreu! Quantes misses obligades, li van passar comptes detallats. Aviat, va haver de repetir i, repetir per rescabalar el deute. Fins que, vatua l’olla! No va aixecar-se el teló. Ai! Quin dolor!
Aleshores, sí! La senyora Andreu, va deixar, la por, llunyana i, no va perdre cap tren, sinó que fa buscar-ne uns que fessin més parades, a pesar de què no fossin tan puntuals. L’avió, llàstima! Ja que els pilots fan bona ganya però, no va poder ser, al mancar el camp d’aterratge.
De navegar entre aigües procel·loses o més apaivagades, se’n va fer un fart. Però noi, què hi podem fer! A la senyora Andreu, tant li va alegrar la vida, que en volia més. Molt més. I tant, que en repetir, és on hi ha la glòria.
Finalment, la fe. Allò que aprens de petit et perdura tota la vida. Van recórrer a les santes aigües. Lourdes, Fàtima, de Pallerols o la Fontsanta o altres mil de trobades, van ser provades. Mes, què hi podien fer? No van funcionar, gens ni mica.
Qui ho havia de dir. Es veu que quan el teló s’espatlla, és molt difícil d’arreglar.
Pobra senyora Andreu! Quin goig
perdut! Ja ho deia el gran dramaturg:
El teatre de la vida no és fàcil, sinó que fa moltes giragonses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada