L’AVI JEPET I L’ESTÈTICA

L’avi Jepet entra mig ranquejant i recolzat en el bastó, a la sala del bar.  Com cada dissabte, el seu net i els seus amics, són asseguts a la barra. Li molesta, tanta servitud al mateix lloc. Per això, el seu fill li paga els estudis a la capital? Quan puja al poble, a més d’enverinar el cap dels pares, amb grans negocis de restaurant i, cafeteria, (ell, no ho veu gens clar) podria estudiar una mica més. Ha escoltat veus, de que les notes no són gaire brillants i, el gamarús no acaba mai els estudis. Massa llibertat. En els seus temps, sota la batuta del seu pare, i la mare, que tampoc se n’estava de manar, no hi havia tantes orgues. O treballar o, treballar.  

El net, de seguida se li apropa. S’ha de dir, que el noi, malgrat li agrada treure al seu avi de polleguera, se l’estima molt. Ha vist, que entrava un xic de gairell i, va a interessar-se.

¾    Què avi, com va la cama?

¾    Noi, no ho sé, Aquesta tarda, després de la migdiada, sembla que em vulgui recordar l’edat. Em fa mal tot el costat, des del maluc, fins el peu.

¾    Fa massa la becaina, avi. Això el fa rovellar-se.

¾    Punyetes! Ja m’ho explicaràs quan tinguis la meva edat. I tu, què? Veient la tele. Podries ajudar els de casa

¾    Ajudar! Sempre em surten amb què soc un pocatraça.

¾    Doncs, estudiar.

¾    Ja estudio a Barcelona.

¾    Sí, envoltat de mosses. Com si no ho sabés, jo. Capital, calers, joventut i noies. Qualsevol estudia. A veure quan acabes la Carrera.

¾    Aviat, avi, aviat. Ha vist, al televisor? Com que som en època de sants i regals, s’ha fixat quines noies més maques, surten en els anuncis i com ballen?

¾    Aquestes noies ... Si són de paper fi. Mira la meva dona, la teva àvia, o sinó, mira la teva mare, aquestes sí que són dones de veritat. Igual cuiden de la casa, com ajuden l’home o, pugen a les criatures. Això, són dones. Les altres, no vull dir la paraula, però, en el meu temps en deien entreteniments de rics. Això, fent servir bones paraules.

Aleshores, es fixa que entre la colla, hi ha el nou mossèn:

¾    Ep! Mossèn que s’oblidarà del rosari. Volen confraternitzar amb el jovent del poble, perdrà la missa.

¾    No li facis cas, Robert. Cada cop, el meu avi és més rondinaire. Miri avi,  com en són, de boniques.

¾    Operades vols dir, o repintades. Sembla, ben bé, que teniu por a fer-vos vells. Almenys, per fora. Mira, ara són joves. Ja veuràs - jo no hi serè - quan siguin grans, amb tantes potingues, quina cara que faran.

¾    Avi, ja hi haurà coses noves per millorar, el que s’hagi deteriorat.

¾    Mira, si una cosa és fa malbé, es repara, però el meu nas és el meu nas i, és una herència del meu pare i de la meva mare. Si tingués un accident, no et dic que no faria tots els possibles, per fer-me una operació, perquè no s’espantés ningú. Les arrugues, dignifiquen les persones, sinó, sereu una colla de cares estirades i lluents, Per acabar t’ho he de dir aquestes noies són de lluïment, un sac d’ossos que ballen. Si haguessin d’anar a la fàbrica o, a treballar, ja veuries.

¾    Avi, que són boniques,

¾    Sí, com el ram de roses que li regalo, a la teva àvia, el dia de Sant Jordi. Al cap d’una setmana, fot llàstima. Saps què, estimat net, prou. No vull donar-te més raons, ni discutir-me. Crec que hi ha un canal en què fan una pel·lícula del John Wayne, de jove, quan no tenia, això que us fa tanta por, les arrugues.

L’avi Jepet s’alça i surt mig empipat. Quan camina, ni ranqueja i, s’oblida del bastó. El net somriu.

¾    Aquest avi! Quan el contradius, és posa valent com un lleó, més trempat que un gínjol. Aleshores, surt el gallet de sempre. Geni i figura, fins a la sepultura. I que trigui. 

Miquel Pujol Mur