L’AVI JEPET II

 

El net aprofita la xerrada d’en Jepet per fer un glop al got de cervesa. Una vegada el got a la taula continua la seva conversa. 

¾    Caram quins pares més durs.

¾    No, la vida era així. Al mati en acabar la feina, a l’escola a aprendre les quatre regles.

¾    El mestre era bo?

¾    Ni bo ni dolent. Un home que feia el que podia per ensenyar. Eines de treball: una enciclopèdia, que ho explicava tot, un llapis, paper i goma d’esborrar.

¾    Ostres! Si que estàveu ben apanyats.

¾    A les deu, a repartir el pa a les masies amb la mula i la tartana. Si no se’l feien. Més endavant, molt temps desprès, amb la furgoneta, d’aquelles d’engegar amb la maneta.

Un dels amics del net que escoltava, pregunta.

¾    Quins cotxes hi havia llavors?

¾    El metge tenia una moto mig vella i el capellà, un cotxe que es desmuntava a trossos. Sort que el mossèn era molt traçut i, amb unes alicates i un filferro, ho arreglava tot.

¾    I les carreteres com eren?- Inquireix, un altre de la colla.

¾    Al poble, camins de carro. A la capital, els principals, eren de llombardes.

¾    Tot canvia. És el progrés avi, és el progrés.

¾    Això, que li dius el progrés, vol dir que la gent, es matí per les carreteres?

¾    Avi, el món ha canviat.

¾    Ja ho veig, Abans pencàvem de valent. Com homes i dones. Ara, només penseu en comprar i modernitzar-vos.

¾    Avi, s’ha de viure millor!

¾    Viure millor?- Respon l’avi.- I viure millor, vols dir que és guanyar diners per pagar hipoteques?

¾    Avi, així és el nostre món.

¾    Mira. noi, no sé com acabarà això. L’altre dia parlaves amb el teu pare de transformar el forn, en una granja per servir esmorzars. També de muntar una cuina per fer dinars i sopars.

¾    Sí! Un ha d’innovar-se contínuament.

¾    Innovar-se, bonica paraula, fa que s’ompli la boca i el cervell. Mira el teu pare, em va fer comprar un forn elèctric, per produir més. Anys després, va dir-me que el forn de llenya és millor, que fa augmentar la clientela. Quatre esnobs que venen de vacances, dos cops a l’any. Ara parleu de la gran reforma, forn, pastisseria, cuina, menjador i ... hipoteques. I si no es pot pagar, tot a can Pistraus.

¾    Avi, que som al dos mil vint-i-quatre. Ja em passat aquells temps de gana.

L’avi s’enfureix:

¾    De gana dius? Amb aquell treball vam construir la casa i hem fet reformes, sense endeutar-nos. Ara, ja us ho fareu. Me’n vaig a casa meva, a fer una becaina, cosa bona que no sabeu què és. Sí, sí, descansaré. I vosaltres quedeu-vos amb el cotxes, la guerra, els morts i les hipoteques. Ah! No us oblideu del whisky i totes aquestes begudes de l’infern. 

Miquel Pujol Mur