Llegint l’obra teatral VIATGE
de Ramon Vinyes i Cluet, notable escriptor berguedà, he trobat una frase que
m’ha encisat perquè dintre d’ella s’amaga la força de les nostres Il·lusions.
“És possible que algú parli de
matar la imaginació quan és l’única que posa ales a la vida”.
Un animaló no té imaginació
palpable per tant viu seguint uns protocols que s’han tramés genèticament. La humanitat
ha crescut i viscut, s’ha desenvolupat per mitjans del pensament. La imaginació,
malgrat rudimentària, l’ha fet aprendre noves tècniques, noves maneres d’obrar,
per tant ha avançat, potser com una antiga locomotora de vapor que primer
lentament fa girar les rodes fins que finalment agafa l’embranzida que l’ha
permet prendre velocitat.
Què seria la vida sense
imaginació, sense il·lusió i sense esperança; com un arbre tallat esperat ser
cremat pel foc o els llamps.
Us imagineu un món sense
imaginació. Seríem uns robots que complirien només les accions perquè han estat
construïts.
Sense imaginació creiem que
naixerien noves vides. Quina il·lusió hauria en qualsevol relació. Només
l’atavisme reproductor.
Fem volar la imaginació i
sàpiguen acceptar l’amargor de no poder complir plenament els nostres desitjos.
Potser només és difícil iniciar el primer pas desprès remeiant els errors comesos
tornarem a caminar.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada