La
comarca de la Fenolleda és al límit de la Catalunya Nord i el departament d’Aude.
Quasi hauríem de dir que és més occitana que catalana. El viatge en cotxe des
de Puigcerdà és llarg, més en el dia grisos i plujós en què vam realitzar la
nostra sortida, quasi vam estar temptats de tornar-nos enrere sense arribar al
País Càtar com anunciaven els cartells. Més tard el dia va aclarir-se i un sol
tímid ens va acompanyar la resta del viatge.
Val
la pena parar-se un moment a l’entrada de les Gorges de Sant Jordi, les trobem
seguint la carretera que ens porta des de Mont Lluís a Axat, són majestuoses:
roca a un costat i l’altre, només el riu i la carretera les travessen.
Seguint
les indicacions de l’article de Pasqual Garriga vam aparcar el cotxe sota
l’església de Nostra Senyora de la Vall (N.D. de Laval) i vam continuar a peu
la carretera fins l’indicador molt proper del camí de les gorges.
El
camí és tallat en les roques i és molt fàcil de fer ja que és protegit en molts
llocs per baranes metàl·liques. Trobem passeres de ciment armat que permeten
passar diferents punts del riu. Aproximadament fan uns quaranta cm. d’amplada i
menys una, la primera d’uns dos m. de llargada són protegides per les baranes.
Nota: les persones una mica altes vigilin amb els rocs de les parets, parlo per
experiència pròpia, hi ha llocs que sobresurten.
L’indret
és bonic i puges pel caminoi sentint el soroll de l’aigua i veient l’escuma
blanca i refrescant que trenca en les pedres del fons. El gris de les roques i
el verd de les plantes són en la paleta de pintor com els colors de la natura. Al
final del camí el riu salta les roques fent una petita cascada. Abans era
l’única forma de pujar a Fenollet, actualment hi ha una carretera asfaltada que
segueix per dalt el curs de les gorges.
Fenollet
(Fenolhet) un poble arrecerat sota les pedres blanques de les ruïnes del
castell de Sant Pere en un costat i a l’altre l’esquelet petri de la torre Sabarda. El nucli
primitiu fou bastit al costat de l’església de Sant Pere i les dues
fortificacions, Sabarda la més antiga al sud del poble probablement el primitiu
castell de Fenollet del s. XI (a. 1020) i el castell de Sant Pere, gran recinte
voltat de torres rodones, obra del s. XIII.
El
poble és anomenat com la Vilassa, i vora el torrent, els ravals de Lo Molin,
Los Nautèrs i Las Bòrdas. Ni bars ni comerços alteren el silenci, només pau i
tranquil·litat i el bordar d’un gos.
El
pagus de Fenollet o Fenolleda és
esmentat per primera vegada l’a. 842 en un carta de Carles el Calb atorgant
donacions dins el pagi de Fenolleda i
de Perapertusa al seu fidel Miló, personatge potser emparentat amb el comte de
Narbona Miló.
Bernat
Tallaferro, comte de Besalú, a la mort de la seva mare Ermerganda va governar
el comtat de Besalú i el dominis de Vallespir i Fenollet.
En
les nostres voltes vam trobar un petit obrador artesà d’apicultura i on elaboren
un pa, fet amb mel segons una tradicional recepta i amb gust de taronja o
figues. Una delícia pel paladar pels diguem-ne un xic gormands.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada