HEM PASSEJAT PER CALAF.

Hem visitat Calat portats per la curiositat a l’haver vist a la televisió un programa que ens parlava del seu mercat. 

La plaça dels Arbres i el Raval de Sant Jaume s’omplen de diversitat de colors i olors amb quasi un centenar de parades de tota classe de productes: fruites i verdures, articles d’artesania, pastisseria, roba, sabates, marroquineria, música, etc. 

Des de l’any 1226 se celebra cada dissabte el tradicional mercat de Calaf, conegut arreu per la popular llegenda. 

La llegenda del Mercat de Calaf ha arribat fins a nosaltres gràcies a Apel·les Mestres (1854-1936): escriptor i poeta, dibuixant satíric i gran il·lustrador, excursionista, jardiner notable i un dels pares del modernisme català.  

Doncs bé, el 1895 Apel·les Mestres publica el volum 'Tradicions' dins la col·lecció Folklore Català de la Tipografia Espasa & Cia de Barcelona; recollides i escrites per l'autor, el núm. 101 duu el títol "El mercat de Calaf". 

Qui millor que Apel-les Mestres per explicar-nos'en el significat d'alló que a vegades diem quant hi ha una remor de gent amb cridoria inclosa, que no ens deixa parlar ni escoltar i que definim tot dient; "Sembla el mercat de Calaf". Ens ho explica aixís: 

"El mercat de Calaf havia estat en altre temps un dels mercats mes importants de Catalunya; no obstant aixó, no és pas la concurrencia que crídava, ni el diner que feia correr a alló que deu la seva celebritat. 

No, no és la seva importancia mercantil sino un incident extraordinari el que li donà la fama que va perpetuant-se de segle en segle. 

Calaf és un país fred, tan fred que els seus hiverns es consideren dels mes rigurosos, i amb tot i ser-ho tant, en víngué un tan sobtat, tant superior a tots els haguts i per haver, que un día de mercat, quan tota la plaça era plena de bestíar i de compradors, sobrevingué una gelada tan horrorosa que les paraules es glaçaven en sortir dels llavís. 

Tothom tractava i contractava, tothom demanava i ofería, pero no se sentía res; i com havia de sentir-se si, com us díc, al moment de brotar es glaçaven les paraules! 

Pero el día aná vançant, cobra força el sol i a la fi comenta el desglaç per allá a migdia; i així com s'aná desglaçant l'aigua, sanaren desglaçant les paraules, totes les paraules que durant tot aquell matí havien anat glaçant-se per la plaça! 

¡Ah, fillets de Déu! Us l'¡magineu el rebombori que es produí de cop í volta?

"Quant d'aquest matxo? — Compreu-me aquest porc! -Tres unces! — Vint-i-quatre dobles! — Aquest parell de bous queda per míl — Ja us el podeu mirar per tots cantons. -Set unces. -No tira pas guitzes? — Ni mitja doble menys! Etc, etc.

És a dir, que entre les paraules que es desgla-aven i els crits dels que volien parlar i no podien fer-se sentir, va resultar tal xivarri í tanta confusió que no va haver-hi manera de fer-se entendre. 

I segons uns, el mercat de Calaf va acabar-se a garrotades; segons altres, fugint tothom amb les mans a les orelles. " 

Avui malgrat el dia ha estat molt variable: primer encapotat, després pluja i finalment sol no s’ha produït el fenomen de les veus. Un mercat molt animat sobretot en sortir el sol i una munió de paredes amb trenta mil ofertes.  

Ha estat agradable passejar pel poble de Calat i hem de comentar que a Calaf a més del mercat hi ha moltes coses més a veure. Els carrers ben valen una passejada. L’església de Sant Jaume també  és sorprenent amb el seu campanar de 52 m. d’alçada. A la porta de l’església el espai de la plaça Gran on antigament es celebrava el mercat antigament.  

Dalt de tot el Castell, situat a la part més alta de la població, al cim d'un turó. Des del castell es podia controlar el poble i tot el pla immediat. Se'l considera una de les fortificacions més importants de la comarca i que caldria relacionar amb d'altres edificis de planta poligonal com el proper castell de Mirambell. 

Calaf, ben val desplaçar-se per conèixer-la i donar voltes pels seus carrers. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.