Tothom corre per l'escenari. En un
racó un és treu els pantalons (a l'improvisat espai no hi ha camerinos) per
posar-se uns calçons de la disfressa. Els àngels sense ales corren a saltirons pel
passadís vestint-se de blanc. Damunt la cadira, prop del penja-robes queden les
robes de diari, unes penjades i les altres a mig penjar. El penja-robes és
atapeït al màxim amb la roba de les disfresses. Hi ha un actor repenja’t a una
taula posant-se unes espardenyes.
La directora, amb un fals somriure
als llavis, fueteja amb breus paraules a tot l’elenc.
¾
Escolta?
– pregunta l’indecís de torn- quan començo després o abans de...
¾
Noi,
com sempre, que no te’n recordes anaves...
¾
A
sí, després de la música i sortia de la dreta.
¾
Noooo!
Després de la música però sorties darrere de l’últim àngel per l’esquerra.
¾
Ah,
jo em pensava...
¾
Bé,
ja tu diré quan hagis de sortir.
¾
Tu,
Pere, com està l’escenari, Nooo!!! Així no, les bales de palla enmig i la Verge
Maria asseguda a sobre.
¾
Diu
la Maria que no vol assentar-se que se li enganxen les mitges.
¾
Quina
Maria si no hi ha cap Maria. Ahhhh. Vols dir l’Esther, la que fa de Verge.
¾
Clar,
la Maria...
¾
Va
deixeu-m’ho estar. Digues-li que el vestit és de faldilla llarga. Ostres, com
estic avui, la túnica, vull dir, i no farà malbé les mitges.
¾
I
la música...
¾
La
portava el Pere, més s’ha oblidat el pen-drive a casa i ha tornat a buscar-lo.
¾
Només
falta això ara ens tindrem d’esperar.
¾
No,
ve ara mateix.
¾
Ja
sóc aquí!!!
¾
Ja
tenim el Tarradellas altre cop. Ahhh!!! Ets tu que portes això de la música.
¾
Sí,
però el nen hi ha gravat davant els Simpson. Ho esborraré en un moment.
¾
Què
quedo bé?- Pregunta la verge esperant una resposta afalagadora.
¾
A
veure, si molt bé, i el nen.
¾
El
portava la Palmira.
¾
Palmiraaa!!
El nen on és?
¾
Vatua
l’olla! Me l’he deixat a casa damunt del llit amb la roba de la disfressa i me
n’he oblidat.
¾
Ai,
Senyor. Noia, agafa una bufanda i fes veure que és el nen.
Llavors passa un altre actor amb la
camisa mal cordada i un paper a la mà llegint-lo amb veu alta. De
actrius/actors amb papers a la mà n’hi ha un munt. La directora, amb ulls de
garsa preparats per vigilar-lo tot, pregunta:
¾
Què
encara no sabeu que heu de dir.
Tots a cor responen:
¾
Sí!!!
Però ho repassem una mica.
¾
Manoi,
que malament aneu de memòria.
¾
Endavant
i que surti el que Déu volguí. Molta
merda !!!
I amb un fort picar de mans disposa
cadascú al seu lloc, fa alçar el teló o comença la funció.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada