TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE. I

Un home ja gran camina pausadament pel camí. De tant en tant es para, per admirar el paisatge. Les fulles groguenques dels arbres indiquen que comença la tardor climatològica. La barreja del color natural dels seus cabells, amb altres d’albs, assenyalen que l’home també inicia la tardor de la vida.

L’home busca dins les butxaques de la seva jaqueta i finalment, treu un petit llibre de tapes blaves. Títol: Pensaments de Miquel Martí Pol.

Li agraden els escrits, els poemes i l’obra en general del poeta de Roda de Ter. Hi troba una esperança, un dolor íntim i una certa acidesa que barrejada amb la bonhomia de l’esperit li semblen pròpies del seu poble i país.

En un retall de diari llegeix unes crítiques contràries de Joan Margarit i decideix raonar les paraules de Miquel Martí Pol.

Aleshores, comença la seva pròpia lluita intel·lectual, per esbrinar el sentit de les paraules escrites. El primer obstacle que li barra el camí de l’enteniment és la seva pròpia experiència, l’edat viscuda. El pensament corre als anys de la joventut, quan tot principiava a la vida i hi havia moltes possibles promeses a realitzar. Hi havia temps i espai per obrir-se al món. Quantes il·lusions perdudes, quants desenganys tinguts i quantes promeses rebudes, i donades, que no s’han complert.

Ara posat en una edat sense retorn, pensa si tot això era creïble o simplement un miratge que es va esvanir en arribar-hi. I la pregunta surt incessantment del seu pensament. Què queda per a acomplir? Moltes idees, i moltes cruïlles, ja sense possibilitat de reprendre, al quedar enrere en el camí vital. Però ben pensat, el conjunt de tot el temps viscut, ha estat una vivència, que moltes vegades no se li dona la seva importància real; és la mateixa vida.

I ara què queda de tot això. Res més que viure un quants anys, sempre si pot ser el més plaent possible. I després  l’entrada fosca que obrirà la porta de l’oblit. Per tant, pot considerar que la primera part de la frase de millor o pitjor manera ja està acomplida. I l’edat és concloent en el posicionament  final.

Continuarà ...

Miquel Pujol Mur