Segona part de la frase: tot és
possible. Tal vegada, moltes coses poden ser encara realitzables, però
simplement són les petites il·lusions diàries. La sorpresa del sol matiner, el
trobar una bona companyia que et faci costat, la camaraderia dels companys,
una conversa amical, el somriure d’un infant, una relació amable o una
abraçada cordial. Sí, tot és possible, però en un grau tènue, íntim, quasi com
l’aura d’una moixaina subtil.
De vegades una simple flaire, una
olor, fa reviure moments viscuts. Tot és possible però en moltes ocasions
simplement és retornar a trobar el que va ser, però que ja ha estat viscut i en
moltes ocasions abandonat.
Actualment resta el dia a dia, sense
cercar grans ambicions ni mirar molts anys endavant, pot ser la realitat de les
paraules del poeta: Tot està per fer, tot és possible
La darrera reflexió abans de tancar
el llibret. Malgrat els raonaments anteriors, cada matí al despertar, és l’inici
de moltes coses a fer i tot es resumeix en dos actes: vida i felicitat. Altres
temes no ens han de deixar insensibles, també ens han de tocar el cor, per
desgràcia, en aquest món hi ha molts malentesos a solucionar.
Quan ja ha guardat el llibre a la
butxaca el sorprèn la presència d’un jove que camina lleuger pel mateix camí.
Per un instant caminen junts, però el jove té pressa i el seu pas és més ràpid.
En arribar a una breu pujada s’acomiada de l’home que camina més lentament. La
seva darrera salutació abans d’avivar el pas són aquestes paraules:
¾
Mestre,
tinc pressa. La vida és curta, i per a mi tot està per fer i tot és possible.
Segurament, les paraules del poeta
són una realitat, a descobrir el dia d’avui i el de demà. El camí sempre
comença per a algú.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada