1. LA PLACETA
Sí és veritat les darreres paraules de l’escrit anterior són correctes: Sóc lliure. Però ara què? Sóc lliure, sí, però solitari com un mussol. Per tant hauré d'interactuar amb altra gent.
Avui era assegut en una placeta de la ciutat. Ben bé després de la jornada laboral no tinc res a fer. Un entrepà per sopar i veure el televisor. Per tant m’entretinc tot el possible en les tauletes de les terrasses de les cafeteries. No sabeu la diversió que ofereix veure passar la gent atrafegades per la seva vida. Encuriosit intento construir una vida per cadascuna de les persones que passen davant meu.
Complint la meva missió de fabricant de vides imaginàries, m’adono d’una muller que també té la mirada fixada en mi. No està gens malament penso. Ben arreglada i decorada, vull dir que estèticament el maquillatge millorava encara més la seva cara d’expressius i grans ulls. Jo aquest tema del sexe, després del trencament matrimonial, l’havia deixat una mica al marge. La meva edat ja no és per enamorar-se com un xavalet, ni notar papallones a l’estómac i totes aquestes barbaritats que parlen els poetes romàntics. El romanticisme ha quedat perdut entre els llibres de col·legi i tota la resta és un altra cosa.
Vertaderament la dona no esta gens malament. El seu somriure m’atreu com un imant vers la seva tauleta. Però l’àngel o el dimoni que tots tenim dins el cap m'obliga a recapitular. Primerament va detenir el meu primer impuls, em va frenar quan ja anava a aixecar-me per explorar quina mena de relació podia ser. A continuació va desenvolupar tot un seguit de pensaments cada cops més recaragolats. És molt maca i vesteix força bé, per la seva cara sembla molt simpàtica, té una bona figura, unes bones cames i sembla agradable.
Però com en tots els processos de l’amor, no sé quin dels dos personatges va començar a barrinar. I si només és un ganxo per pescar-te com un innocent peixet. Mira Joan, que ja has estat enredat fins fa poc i ja veus com has acabat. Divorciat i desenganyat. I, si et demana diners, perquè simplement és això que ara en diuen treballadora sexual, què faràs. Sembla cara. Ets capaç de posar-te vermell i no saber fer res més que tartamudejar.
Ja desesperat i boig per les idees m'aixeco i malgrat el seu somriure amical fujo. Sí, fugir, no hi ha cap més paraula que pugui expressar la forma en què he deixat la cadira, he cridat al cambrer he pagat sense esperar el canvi i i entrebancant-me amb les taules, les cadires i els clients he corregut a amagar-me en un carrer proper.
Continuarà
...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada