TANGO DELS ENAMORATS VI

Aleshores escolto la veu del meu net  que em diu:

¾     On és l’Elena.

¾     L’Elena juga a casa la Isabel

¾     Aquetes nenes ja m’han deixat sol.

¾     Clar, tu no jugues a nines.

¾     Però les nenes ara juguen a futbol

¾     Cada cosa al seu temps.

En el transcurs dels darrers anys gràcies a la meva amiga, companya i camarada, també he reordenat la meva vida i ara són altres els anhels que omplen la meva existència.

Sento una música “arrabalera” que estimo amb profund enyor, però la seva lletra en fa pensar per la seva semblança en el moments actuals.

Que el mundo fue y será
Una porquería, ya lo sé
En el quinientos seis
Y en el dos mil, también
Que siempre ha habido chorros
Maquiavelos y estafa'os
Contentos y amarga'os
Varones y dublés
Pero que el siglo veinte
Es un despliegue
De maldá insolente
Ya no hay quien lo niegue

Vivimos revolca'os en un merengue
Y en un mismo lodo
Todos manosea'os.

Miquel Pujol Mur