Una
sala vella i desballestada que abans havia fet funcions de graner. Dos homes
vells i vestits de pallasso parlen entre ells.
¾ Això
és per llogar-hi butaques!: Cria el pallasso de cara blanca i elegantment
vestit
¾
I
per què? - Pregunta l’August coronat per una cabellera vermella i un nas del
mateix color.
¾
Per
què? Hi m’ho preguntes?
¾
Sí,
per què? Jo no ho veig prou clar
¾
Tu
no deus veure gens.
¾
Clar
que ho veig, no hi ha cadires. Ni què fos curt de gambals i cec.
¾
Ni
cadires ni butaques, ni res de res.
¾
Home!
No és tant dramàtic.
¾
Com
que no? L’oblit del caporal ens ha deixat sense seients per la funció
¾
Però
no ploris pallasso, que la brossa de l’ull ja te l’has tret.
¾
És
de ràbia, pura ràbia. Aquest paio ens vol fer fracassar.
¾
No
mira ho explicarem al principi de la funció i crec que la gent ho entendrà.
Entra
un home corrent , vermell, suat i desesperat.
¾
Mirin
, escoltin el magatzem de les cadires s’ha cremat.
¾
I
ara què?- pregunta el pallasso ploramiques.
¾
Ho
he anunciat a tothom. Ara cadascú portarà la seva cadira de casa.
La
funció va ser exitosa gràcies a la comprensió del públic assistent.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada