CAMÍ DEL SALVATGE OEST I

 Els finestrals de l’església il·luminen l’espai de l’altar. Uns vitralls de colors el matisen la forta llum solar i l’alegren al mateix temps l’ambient. El vell rector és assegut en una cadira. El nou mossèn, acabat d’arribar del seminari, es dirigeix al púlpit per dir el sermó del dia.

La seva arribada, ahir mateix a la tarda, era esperada i al mateix temps temuda ja que era el senyal de l’acomiadament del capellà que durant molts anys havia dirigit la parròquia. Un bon home que sempre havia escoltat amb atenció i aconsellat, prou bé, als seus feligresos. Però l’edat mana. Malgrat ser estimat per tothom, el pobre pastor d’ànimes havia arribat a una edat, en què començava a no regir les seves idees. A més, el seu cos era lassat de mil penúries. Els seus oblits de memòria eren constants. 

El bisbat havia designat a un nou mossèn, acabat d’ordenar i, de caire bastant modern. La seva indumentària, tipus “clergyman”, ja era una novetat pel poble isolat a la muntanya. La potent moto que muntava també anunciava noves formes de viure. L’antic mossèn tenia un cotxe petit, amb molts anys a sobre, que li havien comprat, de segona mà, els mateixos fidels. Van fer una col·lecta entre tota la gent del poble. Era tal la bonhomia que havia estat la seva vida religiosa que, fins i tot, els que no anaven a missa hi havien contribuït. Aquest vehicle feia, anys i panys, que era aparcat rovellant-se en un carreró prop de l’església. Feia temps que no és veia capaç de conduir-lo. 

Les noies del poble va ser les primeres en fixar-se en la joventut del nou capellà i la “bèstia” que conduïa. 

Els parroquians, tal vegada una desena de beates i un parell d’homes (l’alcalde i el metge), més que res pel compromís de presentar-se al nouvingut, esperaven amb interès les seves paraules. A més, en aquesta ocasió s’hi havien afegit unes tres o quatre noies adolescents. No eren habituals a cap ofici, però la presència del jove mossèn els havia cridat l’atenció. 

El nou futur rector va pujar al púlpit i va començar el seu sermó: 

Apreciats amics fidels, soc nou en aquesta parròquia, i nou a la vida religiosa. Fa pocs dies, el bisbe em va ordenar sacerdot  i aquesta és la meva primera parròquia. Con tots sabeu vaig arribar ahir, a mitja tarda, i el rector, mossèn Joan, ha volgut que em dirigís a vosaltres. 

Poques coses noves us puc dir. Però us vull parlar del camí del salvatge oest. Tot, a la vida s’inicia en aquest lloc on som. Veieu la llum que ens il·lumina, és la de l’est. Sí, l’est és el començament del dia, i la sortida dels primers raigs del sol. També és el punt de l’horitzó on va néixer el nostre Redemptor, allà a Terra Santa. 

Continuarà... 

Miquel Pujol Mur