Vam sortir a fer un petit recorregut per la nostra comarca. En arribar al lloc de Les Heures (Riera de Merlès) un panell indicatiu ens feia saber una part de la història de l’indret.
Les dades de bruixes i dimonis són sempre presents dins la memòria del nostre país. Aleshores, us transcric l’esfereïdora inscripció del panell.
“Aquest és un petit fragment
de la confessió que desprès de moltes hores de tortura van arrencar a Jerònima
Pons, dita Joana la Negra, una de les dones d’aquestes terres de la riera de
Merlès que va ser acusada de bruixa l’any
1618 i condemnada a mort.
Va ser una companya
seva, la pobre Pellisona, la que va arribar a confessar que havia pijat per una
xemeneia i volat nua fins el Pedraforca.
<Y així quan forem
a les goles de les Heures nos isqué lo dimoni en forme d’home y la dita Elias
oi anà a parlar primer que jo, y li digui Bersabuch assí vós aporto una vasalla
y dit Bersabuch respongué: “Bé sis arribada”. Y contraent se abrassà ad dita
Elias y la conegué carnalment per les parts sucias perquè jo vi perquè nos apartessem
de mi y després se agafà ab mi y també tingué part ab mi per les mateixes parts
sucias, si bé ho no y trobé contento>
Més mal fa la gana ...
Expliquen i conten que
sovint les bruixes eren acusades de matar ciatures acabades de néixer. En
realitat, però, erne dones amb coneixements d’herbes i remeis que feien de
llevadores, és a dir ajudaven a néixer els nens i les nenes.
Sabeu quins eren els
veritables culpables d’aquelles morts?
La pobresa, la
misèria, resultat de guerres, males collites, bandolers i mals governants.
Acusar de bruixa una
altra persona era una manera fàcil de trobar culpables als mals i les
desgràcies de l’època”.
Recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada