L’objectiu principal d’aquest escrit és analitzar unes paraules prou conegudes: Sempre estan com gat i gos. Una frase molt dita i, de vegades amb certa raó. Però és veritat cent per cent o, només creïble en alguna ocasió?
L’altre dia em van explicar que a casa d’un amic el gat i el gos és comporten com persones civilitzades. Es respecten i cadascú fa la seva vida.
En primer lloc: El gat després de menjar desapareix en alguna habitació. Moltes vegades en aquella que té el llit més confortable i, fins a l’hora que els amos van a dormir, s’estira i dona voltes al seu gust. En arribar la nit, per això, en moltes ocasions només trobem una lleugera rotllana al cobrellit. Desapareix en recerca d’aventures.
En segon lloc: El gos que viu en un petit cau a la cuina, s’hi entafora i dorm el bon menjar, amb la panxa plena. De tant en tant aixeca una cella o mou les orelles per observar què fan els humans a la cuina. Espera una carícia, i encara millor si és un tall d’alguna cosa suculenta. A les hores pertinents els hi recorda, amb un gruny, l’obligació d’anar a fer un tomb pel carrer a ...
D’altra banda males llengües m’han comentat que el qui pitjor ho porten són ells, els humans. Discuteixen per qualsevol de les petites coses diàries de la vida. Per exemple: Què fa el gat al llit? A qui li toca treure el gos a passejar?
En conseqüència hem de pensar que de gats i gossos n’hi ha a totes les cases i de tota mena. En moltes ocasions els racionals són força més irracionals.
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada