Què puc dir d’en Jordi? No em vull estendre gaire. Els sentiments m’ho impedeixen.
Simplement el Jordi era un bon home, de tracte agradable i lleial.
Amant de la seva família i la seva pàtria.
Sempre obert a altres persones.
Els records d’infantesa eren sempre presents en la seva memòria: Pares, avis, Cal Pascual, el seu lloc de naixença i, el poble de Sagàs.
La seva passió de gran: la bicicleta i l’esport.
Aficionat a escriure i llegir. Poc
abans de la malaltia va acabar les seves memòries.
Han passat aproximadament disset anys des del dia que ens vam conèixer. Anàvem a classes de català, al Casal i, em va animar a escriure relats, amb una professora de Gironella, precisament.
Hem conviscut moltes hores omplint fulls en blanc.
Poca cosa sé de la seva vida política ja que el nostre coneixement va ser posterior. Però les referències escoltades em demostren el seu gran grau d’honradesa.
Me’n recordo sempre, en parlar de política d’unes seves paraules:“Tu no voldràs saber res de política, però finalment la política entrarà a casa teva”.
Els anys m’han mostrat la seva veritat.
No m’anima gens parlar d’un amic perdut, prefereixo recordar-lo sempre.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada