LA SORT NO ÉS ...

 " La sort no és altre cosa que l'habilitat d'aprofitar les ocasions favorables"

                                                    (Orison Sweet) 

El Manel i el Josep han assistit a una conferència que ha fet una persona que s’anomena a sí mateix com l’alumne predilecte d’Orison Sweet. 

El Manel li pregunta al seu amic:

¾    No creus que per anomenar-se com alumne del mestre l’orador no era massa jove. Han passat, ben bé, quasi 90 anys de la mort del seu mestre. En tot cas el que podia haver dit era que l’aprenent, amb sort, havia d’haver estat el seu avi.

¾    Ep, noi! No m’escalfis el cap. Tu ja saps que vinc a aquestes xerrades per ordre del meu pare.

¾    Bé, però has presenciat tota la conferència. Alguna cosa hauràs sentit d’interessant. Alguna idea t’haurà fer pensar.

¾    Sí, que els seients eren força còmodes. He pogut fer una bona becaina.

¾    Però al principi ha dit coses interessants, i ...

¾    Uf! Ets paparra, eh! Quan ha pronunciat la primera frase que no he entès, he desconnectat del tot.

¾    I com li explicaràs al teu pare, de què ha parlat?

¾    Buscaré per internet quatre frases del professor Orison, li engaltaré amb aire de suficiència i pensarà que en treure alguna cosa de profit.

¾    Però et farà pensar alguna cosa i potser t’ajudarà en el teu problema.

¾    Jo problema, quin? Només necessito que el vell afluixi la mosca sovint i, a viure De coses sense solucionar n’hi ja moltes en aquest món. El que penso és que per molt que faci anar el cervellet jo no les solucionaré mai. Saps què? L’Orison, amb els seus llibres d’auto-ajuda tampoc va solucionar res i, explicant-los, va viure sense esforçar-se gens. Només parlar i fer pensar als altres, que ja tenien prou feina.

¾    Ets un incrèdul. Tot pensament té una reflexió que ens pot ajudar a ser millors.

¾    Millors? Si jo estic la mar de bé. Tu si que deus necessitar reflexionar força.

¾    Però, Josep ...!

¾    Res me’n parlis més.- Mentrestant es treu les claus del cotxe de la butxaca, i les mira.

¾    No m’acompanyaves a veure al professor d’ètica?- Pregunta el Manel

¾    Per avui ja en tinc prou. Me’n vaig a casa de l’Elisenda que ella sí que em fa pensar en coses per complaure-la.

¾    Josep ... 

¾    Manel, fins la propera. Adeu i records al professor. Digues-li que em trobava malament i me’n he anat a descansar. No em facis quedar malament . Demà ja et convidaré a la cerveseta.

Els llibres d’autoajuda donen unes idees força assenyades, malgrat que a la realitat en moltes ocasions costa posar-les en pràctica. 

Miquel Pujol Mur