Després d’una i mil proves amb blogs compartits amb excel·lents companys/es m’he decidit a la meva joventut acumulada – expressió escoltada darrerament- a publicar aquest blog.
Si les meves frases acompanyades de les fotografies de la M. Rosa, la meva parella, us són grates ambdós ens trobarem satisfets de què la nostra modesta tasca sigui del vostre interès.


dimecres, 25 de maig del 2022

DESPERTAR A UN NOU DIA

 "Si és bo viure, encara és millor somniar, i el millor de tot és despertar-se"   (Antonio Machado) 

Cada dia es produeix un miracle. Quin és? Molt senzill, al matí després de dormir, tal vegada somniar, em desperto i admiro el nou dia. Fa molts anys, que aconsegueixo viure una nova matinada. 

El dia pot ser estressant i, anguniós per la quantitat de coses que voldria  fer. Anar a treballar és un càstig que va imposar Déu als nostres primers pares. Allò de - guanyaràs el pa amb la suor de la teva front-. Dubto que el bon Déu, símbol de la bondat, sabés el que volia dir la seva sentència, a l’època moderna, basada en la tecnologia. 

Però, si fem un petit examen veurem que la humanitat va convertir una sanció celestial, en un desgavell de fets inimaginables. No crec, que el Senyor, del cel i la terra, arribés a imaginar, que les criatures que va construir a la seva imatge i, semblança poguessin transformar tant les seves idees. 

Parlar de la primera parella, d’aquells fills propis del Creador que haurien de haver estat els més purs i innocents de la terra, aquells que ho posseïen tot em aquest món ¡, regalat pel seu Pare Celestial, van ser els primers en escoltar les paraules d’un ésser maligne i, van ambicionar ser tan importants, com el seu constructor. Senyor, la teva idea va fallar des del principi. Alguna peça, vis o memòria no devia ser homologada i, no va funcionar, ni funciona, com deuria. El projecte, va quedar coix des del principi. Per conformar-nos ara es diu sempre, que els éssers humans no són perfectes. 

El següent fet que puc recordar, va ser Caím i Abel, els primers fills de la teva creació, descendents directes d’Adam i Eva, quasi els teus nets. Aquesta Història de la Bíblia ja ens parla d’una de les passions humanes més bàsiques: l’enveja.  Caím, enveja la predilecció, del seu pare pel seu germà i, el mata.  Primer assassinat del món i, tot per què: pel Poder. Aleshores hem de analitzar que tot el mal prové de tres raons: Poder, diners i, afegirem la qüestió, que Déu va repartir a tots els animals, racionals o irracionals, creats de la seva mà: el sexe. 

Tot això barrejat i, ficat en una coctelera, en comptes de sortir un agradable i saludable bon combinat ha produït un món de guerres, morts i destrucció. Desgraciadament, el món actual, que hauria de conèixer tot aquest entramat de desgràcies fetes, durant segles, ens mostrà que malgrat voler presumir d’una gran civilització tecnològica, estem encara molt a prop, d’aquelles primeres criatures creades. Parlar, des de la idea de l’evolució, tampoc ens salva dels molts errors comesos. 

Per això, malgrat aquestes diàries notícies dolentes, veient aquest inexplicable món, ple de guerres i batalles. amb milers de morts i, sentint-les dintre meu amb molta pena i dolor, egoistament crec que el miracle del despertar a la vida cada matí, sigui el dia ennuvolat, rúfol, amb pluja o solejat, és la millor forma de viure. 

Miquel Pujol Mur