VIU I DEIXA VIURE II

 He fet un crit d’orgullosa i ferida pantera . Un Roger, exagerat i emprenyat ha sortit de la meva boca, com si el volgués devorar. S’ha aixecat i he admirat el seu membre. Mai, m’havia adonat com n’era, de gran. Aquella mala pècora havia estat capaç de posar-l’hi així. Estic enrabiada i sorpresa al mateix temps. He cridat més per mostrar el meu enuig, mes quan miro a la dona la hi veig. Una piga en cert lloc impúdic fa que la torni  a mirar a la cara. Òndia! Si és ella, la Sara, la meva més que amiga i al mateix temps  la nova veïna. Per un instant la ment se m’ha obnubilat i, el desig oblidat i retingut, surt de dins de les entranyes, sense cap pensament que el pugui contenir.

¾    Fora!!!-  crido al Roger. - Em parlarem d’aquí una estona. Quan acabi amb aquesta  ... - D’una empenta el faig fora i passo el pestell. 

Me la torno a mirar enfadada i aleshores m’adono que el llençol, que feia una moment s’havia posat per cobrir-se, és a terra. Miro neguitosa aquell cos tan estimat. S’aixeca, sense dir res i, amb somriure entremaliat, se m’apropa. Em dona un petó a la boca i fa l a intenció d’ajudar-me a despullar. No hi faig cap refús. M’acarona, em petoneja per tot arreu, jo la segueixo i estimant-la al mateix temps. Un cop al llit juguem, plenes de deliri sexual, amb els nostres cossos ardents.  Fins a sentir de nou, allò que tant enyorava. 

He vist el telèfon damunt la tauleta i l’he mirat. La Sara m’ha fet una mirada d’intel·ligència, dient-me amb veu baixa.

¾    Sí!! Clara he estat jo. També he estat la que amb excuses he entrat a casa teva  i he seduït el Roger. Ja saps, allò de la tasseta de sucre, o una mica de sal.

¾    Ara, què fem tu i jo ... i el Roger. No és mal home, potser jo tampoc he sabut correspondre’l. És un bon xicot ... fins ara m’ha estat fidel, no el puc treure de la nostra casa. Ja no tinc motiu. Quin compromís, però a tu Sara, no vull perdre’t mai.

¾    Quin descans!!! Em veia fent les maletes i anant a viure a un hotel.- Escolto diu la veu del Roger, al meu darrere

 

Aleshores m’adono que el Roger, nu com abans, ha entrat en la habitació i, assegut en la cadira ha vist tots els nostres jocs amorosos. Obsessionada pel meu desig, no ho he vist quan ho ha fet.

¾    A mi m’agrada.- respon la Clara- També em satisfà estar amb un home. A tu no?

¾    No està malament, però fa vint anys que ens aguantem. Amb tu, he vist que s’ho passava millor, que amb mi. 

¾    Perquè no col·labores.- indica el Roger. I mirant la Sara li diu.: Mai l’he vist com ara. Amb tu es notava que sentia, que volia, que jugava. Mai, mai, en vint anys.

¾    Què fem?- He volgut aclarir.

¾    Si fóssim cabals i assenyats, podríem conviure. – respon el Roger amb la aquiescència de la Sara.- No ens hem de matar, per culpa de la gelosia. Podríem continuar els tres plegats però, ningú ha de voler exclusivitat. Tenim dues habitacions. Hi esteu d’acord? 

Totes dues hem estat d’acord. La nostra vida ha millorat i, miren de ser generosos, uns i altres. Fins hi tot, he arribat a gaudir del sexe amb el Roger. Hauria de dir, que l’arribada de la Sara ha salvat el nostre matrimoni. Malgrat tot, hem hagut de comprar llits més amples. De vegades, ens despertem tots tres en el mateix llit.   

Viu i deixa viure es el nostre lema. 

Miquel Pujol Mur