El plató està preparat. Els llums, l’il·luminen suaument. Els operaris, ultimen els detalls de la posada en escena. Tres faristols, estan preparats al centre de l’escenari, per ser ocupats per cadascun dels oponents. La taula del moderador, està situada en l’espai de la dreta. Al mig del plató hi ha una cadira vella, antiga i mal conservada i, damunt el seient, un got d’aigua. Un treballador ho cobreix tot amb un cortinatge.
Per una porta lateral entra a l’escenari el moderador i a continuació els tres convidats. Parlen entre ells, però no com a enemics, sinó més aviat relaxats, com companys de joc. Els focus s’encenen il·luminant amb tota la seva intensitat. Ja situats el conferenciants en el lloc corresponent, el periodista moderador inicia la introducció del programa.
Però observem per un instant els tres oponents. Tots tres, porten un sobri conjunt d’americana, camisa i pantaló. Tots tres, vesteixen amb colors foscos. Hi ha petites diferències, com les corbates, dos en portem, l’altre no, com si volgués demostrar un tarannà polític diferent. Cadascuna de les corbates, és de diferent color.
El locutor comença la seva
presentació:
¾ Aquesta nit estimats espectadors, tenim al nostre plató a tres representats de les forces polítiques, que segons les previsions electorals, podrien guanyar en les properes eleccions. El més important d’aquest debat, és saber el pensament i les idees dels diferents partits i, de les persones que els encapçalen. Saber la seva reacció en un moment de sorpresa. La capacitat de resolució, davant de qualsevol imprevist. Són, de dreta a esquerra. Monsieur X. Al seu costat, faristol número dos, Míster Y i, per l’últim, no per això menys important, Herr Z.
Dirigint-se al convidats, els saluda
amablement.
¾ Bona nit, senyors. Què els sembla el nostre tema de debat d’avui? Aquesta nit, no ens parlaran d’economia, ni de política, ni tampoc del món del treball. No! Avui, aquest debat, en hora de màxima audiència, versarà sobre conèixer la seva opinió personal d’aquest simple conjunt, que ocupa l’espai central del nostre plató.
Una guapa i gentil hostessa, apareix un moment i, enretira el cortinatge i apareixen, davant dels ulls atònits dels capdavanters dels partits: una cadira antiga de color marró amb el seient de boga, bastant malmès. Damunt la cadira, hi ha un got ple d’aigua.
El moderador diu a continuació:
¾ Com que suposo que no s’esperaven aquest dilema, el hi deixem uns minuts de reflexió.
Passat cinc minuts, dirigint-se al
primer, li pregunta:
¾ Què m’ha de dir, Monsieur X? En què, ho podríem millorar?
L’home fa tota una sèrie de ganyotes i fa un esforç per escurar-se la gola, abans d’enraonar.
¾ Veuran en aquest moment, en el meu partit no tenim informació contrastada, amb la posició d’aquest sector. Veig una cadira que. com moltes altres causes d’aquest país, no ha sabut desenvolupar l’actual govern. Per la seva falta d’unitat. Té, força reptes per a solucionar. Però, estimats conciutadans, quan nosaltres governem, posarem fil a l’agulla. Voti’ns i, resoldrem tots els seus problemes i, aquest de la cadira també.
Continuarà ...
Miquel
Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada