L’ACADÈMIA DE BALL

 La cafeteria, a la tarda-vespre, sempre és plena. Hi ha tot un seguit d’alumnes de l’escola de ball. Asseguda en una taula, acompanyada per la Bet i la Idoia, la Núria mira la barra del bar. No escolta gaire les converses de les seves companyes, sempre tracten de la mateixa qüestió: els nois i les festes. Darrerament, estan surtint altres temes, que li agraden menys. Que si fumar-se un canut. Que, si la Idoia deia que havia tastat la “coca”. 

En fuig, d’aquests temes per l’experiència viscuda a casa seva amb el seu germà. Ara, tancat en un centre de rehabilitació. Quants plors i quantes llàgrimes de la seva mare. Quantes bronques i emprenyaments del pare. Quantes cops de porta del Martí. Quantes promeses no complides i, quantes recaigudes. Fins que, finalment el va trincar la policia, per petits furts i vandalisme. Quina por li fa, quan torni a casa. Apartant aquests desagradables pensaments, torna a mirar a la barra. 

Sí, allà està l’Arturo, ja fa un dies que la porta de corcoll. És tan guapo de cara i, tan “marxós” i tan alegre de cos i d’ànima. El millor ballarí de tota l’acadèmia. Quina enveja li fa la Berta, la seva habitual parella. Reconeix que la Berta, balla millor que ella i, que al mateix temps, és molt xerraire i simpàtica. Però aquest noi, malgrat parli en castellà, li agrada tant ... I, creu, per certes mirades entrecreuades, que ella a ell també.  

Ella, també balla però, amb el Boris no hi ha manera d’entendre’s. Sembla ben bé, que com el seu nom indica, hagi sortit d’un gulag de Sibèria. Trepitja fort i segur però, no llisca gens ni mica per la pista, com ha de lliscar un ballarí; suau, gràcil i gentil. No, el Boris és una piconadora, forta i segura però, gens flexible. Segurament, més que en el ball de saló, seria una peça important en el ballet de l’exèrcit rus.  

Finalment, cansada dels repetitius temes de les seves dues amigues s’aixeca i s’acomiada:

¾    Bé, noies ens veurem demà, a classe de ball. 

Surt de la cafeteria i camina mirant aparadors. Es para en una sabateria. Observa unes sabates fines de tacó alt. Pensa en unes sabates com aquestes i en un noi alt i fort, en qui pogués recolzar-se; dansaria i dansaria sense parar, portada per l’èxtasi de la música. Vans pensaments, si ha de continuar ballant amb el Boris.  

Nota la proximitat d’un altre cos, que es para rere seu. En el vidre de l’aparador veu reflectida la cara de l’Arturo. És tan proper i s’adona que el seus ulls la miren amb tanta devoció, que no sap reaccionar fins a escoltar les paraules de la seva baronívola veu:

¾    Qué Núria, te gustan los zapatitos? Son bellos, tan bellos que solamente los pueden calzar los pies d’una hermosura como tú. 

La Núria, queda enrojolada en escoltar les paraules afalagadores de l’home. Només una idea li volta pel cap: Mare meva, ja s’ha passat amb els seus elogis. Ja m’ho diu, la mare: Vigila que aquests andalusos tenen una  retòrica que esparvera. No te’n fiïs mai. Que, amb paraules suaus com el vellut, t’enlluernaran sense que te n’adonis. 

La noia es gira, està dubtosa, no sap si besar-lo o pegar-li una bufetada. Confosa, fa una sortida estranya. Li diu:

¾    Escolta Arturo, fa temps que et manegues per aquí. De veritat no has pogut aprendre l’idioma del país? Jo sé que estudies Enginyeria Industrial i, el ball, solament és un hobby. A mi també m’agrada, com a diversió. Podries fer un xic d’esforç i parlar-me en català.

¾    Noia, jo l’entenc! Però me da vergüenza hablarlo mal. Ara, que si tus lindas orejas soportan mis desvarios. I si tus hermosos ojos me miran con agrado, malgrat, lo hable mal. I si els teus llavis me sonrien, a pesar de mis barbaridades. Jo, por ti, formosa meva subiria al Everest.  Per què no puc aprendre català? Que collons! 

La Núria esparverada pel disbarat, riu. I sense saber la raó, els seus caps  s’apropen i es fan un petó. 

Resum de tot això L’Artur parla en català i, fins i tot canta en una Coral. Van ballar molt temps junts i, encara la ballen, com a matrimoni. A la Berta, va resultar que li agradaven més les noies i, no tenia cap interès en l’Artur, li agradava més la Bet. La parella, té dos nens, un noi que balla sardanes. Però, a la nena, malgrat estimar la seva terra, li agrada més ballar sevillanes. 

Què hi podem fer? Hi ha gustos per a tothom. 

Miquel Pujol Mur