La Mercè, la filla gran, el seu home,
el Marc i, l’Alèxia, la neta gran. El Joan, el seu fill i la nova xicota. El
Joan, es va separar de la dona fa un parell d’anys i, vindrà amb la Sami,
xicota i secretària, bastant més jove que no pas ell, i el seu fill, del primer
matrimoni, d’onze anys. Aquest noi, el Ramon, està una mica traumatitzat pel
divorci dels pares i, no acaba de veure amb bons ulls, la nova dona del seu
pare. Malgrat tot, sap que el dia de Nadal té l’obligació, encara que li pesi,
d’acompanyar el pare a casa dels avis.
L’Amèlia i el Narcís parlen de com
organitzar la festa, ja que males llengües els han donat a entendre que, ara
les coses canvien. Hi ha altres divertiments en aquest món, que ajuntar-se per
menjar i beure. El Tió, als nets ja no els emociona, i els Reis, tampoc. Només
els interessen d’aquestes festes els regals, si poden ser consoles i jocs nous,
millor, o diners, que ja se’ls sabran gastar al seu gust. Un viatge a Disneyland
Paris alegraria el mal humor del Ramon o, com voldria l’Alèxia, potser anar a
la “gran poma”, Nova York, tenen més atractius que un dinar, escoltant els
avis.
L’Amèlia, sempre complaent, disposada
a fer el necessari, perquè els fills pensin que res ha canviat. El Narcís,
sempre explicant les sortides amb cotxe i allò tan bé que s’ho passen. Han
anant a ... han dinat a ... han visitat ..., sempre el mateix rotllo. Les
històries clàssiques dels jubilats.
El matrimoni, parla i el Narcís,
diu:
¾
Noia,
això ho veig malament, les noves modes guanyen en el món. Nosaltres, ja no hi estem per
aquestes novetats. Som com un joguet vell, guardat en un armari. Porta molts
bons records, però són passats de moda,
¾
Tens
tota la raó, Narcís. Ens hauríem de renovar. Almenys aquest any fer-ho
diferent. Podem pensar noves idees, no quedar ancorats. Fem un Nadal, que se’n
recordin sempre
¾
Mira
Amèlia, com que hem venut la caseta de la muntanya i ens l’han pagada bé, tenim
uns dinerets per gastar. Ens ha sabut molt greu, hi havia molts records de quan
pujàvem amb el nens, però ara ells prefereixen la platja i els viatges a
l’estranger. Per a nosaltres sols, alguns dies a l’any, no valia la pena. Què
hi podem a fer, els temps canvien, nosaltres també ho hem de fer.
¾
Sí
Narcís. Quants records. Te’n recordes el Joan amb el Tió i la neu ...
L’home talla els records de l’esposa
i a continuació, li parla dolçament:
¾
Deixa-ho
estar, estimada, són temps passats. Bé, aquest cop celebrarem el Nadal a un lloc,
del que m’han parlat molt bé. L’Andreu, ho van fer allà, l’any passat i, se’n
fa creus de tan contents que van quedar. Em va dir que no ho oblidaran mai. Van
xalar com a vedells.
¾
Ah,
sí! On?
¾
Ja
t’ho explicaré! És novetat! Crec que una mica de sorpresa, també et convé. Ho
preparo tot.
El Narcís durant uns dies està força
atrafegat. Entra i surt de la casa, agafa el cotxe, tot just arriba a l’hora de
dinar i de sopar a casa. L’Amèlia, fins i tot, es preocupa i li pregunta sovint
què fa i on va. Té por, que li agafi un cobriment, de tan neguitós com el veu.
Només faltaria això, aquests dies, anar a raure a l’hospital. Però poc a poc,
observa que el Narcís va tranquil·litzant-se i arriba un bon dia que li diu:
¾
Pots
avisar a tots, el vint-i-cinc a Can Pistoles d’Abaix. Complex 22. Restaurant,
sales de festes i sales privades. Tot, el màxim de modern. No hauràs de fer
res, només gaudir del lloc i la família. Se’n recordaran sempre!
El matrimoni, arriben els primers.
L’Amèlia s’emociona al veure el complex. És tot tan nou i modern. Ben bé,
sembla una ciutat americana. Per aparcar una màquina enfoca i llegeix el número
de la matrícula i, una veu neutra, però amable, diu:
¾
Espai
vint-i-dos, porta set, sala tres.
A la dona, només si li ocorre
preguntar, al seu home.
¾
I
els nois?
¾ També, està tot controlat! Ja vaig donar els números de matrícula dels seus cotxes i, el sistema els guiarà fins la nostra sala.
Continuarà ...
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada