Ceret és un dels pobles de la Catalunya Nord que sempre ens han deixat una sensació agradable a la memòria i, on sempre ens agrada tornar. Aquesta petita crònica acompanyada de les fotografies són un record d’aquestes visites i d’un reflex de la població.
Sota el regne de Mallorca, la ciutat es va desenvolupar i es va protegir envoltant-se de muralles. A continuació, es van obrir dues portes principals per permetre l’accés de residents i comerciants a la seva ciutat: una en direcció a França, l’altra en direcció a Espanya, d’aquí els seus noms. A partir del segle XIX, la ciutat s’abelleix. Destrueix les seves muralles o les transforma en cases i mansions. Disposa d’una zona de passeig sota els plàtans recentment plantats, la Passejada.
Al mateix temps, l’aigua del riu Tech que arriba a través del canal de reg es propulsa als carrerons del nucli antic per netejar-la. A continuació, es dona una nova fisonomia a la ciutat que es modernitza.
La Casa del Patrimoni Françoise Claustre es va instal·lar el 1995 en una torre de la Porte d’Espagne. Un museu arqueològic que recull el resultat de les excavacions realitzades al Vallespir i l’Aspres per aquest arqueòleg, la “fama” del qual va ser notable durant la seva presa com a ostatge al Txad en la dècada de 1970.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada