És un fet palpable que en el cinema i la televisió, existeix la violència. El meu primer pensament ha estat afirmatiu: Sí, existeix. Però, reflexiono un xic i em dic; segurament és que només és un reflex, del món actual.
Si al televisor poso un Telenotícies (sigui de la cadena que sigui) tot el primer bloc s’inicia: La guerra d’Ucraïna. Per no faltar-ne cap, continuarem parlant d’Israel, Gaza i Líban a més d’afegir-hi l’Iran que també sembla que s’hi vulgui sumar. Tot això, amanit per la presència dels E.E.U.U. donant suport a uns i, fent de mediador per a la Pau amb els altres. Mentrestant entrega armes modernes i especialistes militars, als seus amics. Europa, indecisa protesta i calla volent complaure als uns i als altres, sense enemistar-nos amb ningú.
Pàgines plenes de terror de persones massacrades, d’infants ferits, de gent plorant i sense refugi. Perquè les cases on vivien han estat bombardejades i convertides en runes.
Després. a nivell llatí el ganivets. que sembla que imperen a nivell de bandes i discoteques. També hi podem afegir els incendis en llocs de molt públic i molts morts. Boscos que cremen per causa intencionada.
Un país que fa maniobres navals. Encerclant-ne un altre de la mateixa ètnia. Els veïns del Nord, que fan explotar les vies de comunicació, amb l’altre del mateix nom. N’hi ha tantes de guerres, que es podrien evitar, amb un xic d’enteniment.
Enteniment? Existeix l’enteniment en la raça humana. La darrera que he escoltat. Un futurible president que en un discurs proclama: Que si mana, si cal, traurà l’exèrcit, per combatre als que no pensin de la seva mateixa forma.
Mireu la televisió i el cinema són carregats de violència però, prefereixo veure pel·lícules d’assassinats ficticis, plenes d’indagacions policials i psicològiques. Moltes vegades amanits, amb amors o matrimonis irreals. Almenys, sé que aquests mateixos actors els veure en altres representacions, morint o matant. Tot és fals.
També, pels amants de la violència, recomano totes unes sèries de filmacions d’origen otomà, no tants morts però un reguitzell de maltractaments de dones i homes que suposo que superen la mitjana real. Fins i tot, malfieu-vos de les “mamas”.
Ai! Temps daurats i somniats quan podies anar al cinema a veure els amors de “Sissi” o la família Trapp o potser Donetes “Mujercitas”. Llàstima que també sonessin els canons hitlerians o a Corea.
Cine o televisió són violents o, tal vegada podriem dir que una part de la raça humana és violenta. Sinó recordeu-vos de Caim i Abel i tants altres, de la Bíblia.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada