Un nen em va preguntar una vegada:
De què
serveixen les estrelles?
I el que són
les coses: Em va deixar perplex. Amb els nens, en el mal sentit de la paraula,
no s’hi pot jugar.
Tenim l’obligació d’anar-los formant i orientar-los, no els podem fer passar amb raons. Però ens posen en cada compromís!
Aquests raonaments, vaig comprendre immediatament, que sortien del cap del meu professor. La seva cara, em va demostrar clarament els seus pensaments, que eren:
Ja està, aquest i els altres bordegassos,
em volen prendre el pèl. És que n’arriben a ser, de cabrits. Segurament no
s’han estudiat la lliçó. Aquesta pregunta és punyetera. No em crec gens que no
ho sàpiguen i, menys aquests, que són els més espavilats de la classe i, al
mateix temps els més vius. Segur, que ells ja s’ho han mirat en el diccionari i,
algun que altre llibre, per buscar-se una pregunta compromesa.
Mentre remuga una mica emprenyat, el
professor mira el rellotge de l’aula. Un quart de dotze. Just com sempre, ara
els diré que ja ho mirarem quan toqui la lliçó corresponen. Ja veuràs, com em
contradiran.
És d’hora, senyor Andreu. Li
preguntem, perquè la professora de filosofia i, literatura, ens ho demana, per
a un tema de poesia. Clar, li demanem amb confiança, ja que vostè sempre ens
diu que, si tenim dubtes, li preguntem el que sigui, sense dubtar. Vostè és el
nostre tutor i, sempre ens diu que la seva obligació és formar-nos, per a que
siguem dones i homes de bé.
Li veig a la cara que no té cap més
remei que empassar-se la nostra bola i que com sempre hem guanyat. És tan bona
persona.
D’acord ves a la biblioteca i, porta
el diccionari i algun llibre de cosmologia. Afanya’t que se’ns passarà la
classe.
Caram, no és tan babau. Ja sap de què
va, tot això.- Més, premem més la corda.- Senyor Andreu, pesen molt aquest
llibres, tot sol em podria fer mal, o caure’m. Puc anar amb el Manel i el Cèsar
i, fins i tot, si n’hem de portar molts,
potser, també amb el Carles.
El professor es dona per vençut i pensa:
Que fotin el camp d’una punyetera
vegada. Almenys, els altres sis faran classe. Quan tornin ja s’haurà acabat tot.
Ja ho notaré per l’olor si s’han anat a fumar un cigarret.
Així ha estat. Hem tornat a tres
quarts amb sis llibres i no penseu que petits. Hem començat a fullejar-los i
preguntar coses, fins que han tocat les dotze.
Un crit unànime ha sorgit de les
gargamelles dels alumnes:
Ens hem de canviar per a gimnàstica,
sinó el monitor ens renyarà.
D’acord ho deixem per a demà.
Que bo que és el nostre professor.
Ara després de la conya exagerada de l’escrit he de dir que va ser un bon professor i ens va ensenyar força i bé. Gràcies.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada