Ai! Ai! Encara li caurà la tassa a terra. Li faré un curt, però sonor marrameu i segur que s’espavila. Aleshores, em mirarà una mica confós i em dirà: Que no t’agrada. Li respondré amb un meu dolç i, segurament em donarà un melindro.
Jo no sé perquè mira tant, la sèrie aquesta del gos (més intel·ligent que els humans que l’acompanyen!) Però renoi! Estic del ca, fins a la coroneta. Què no fan sèries de gats? Una gateta, ben bufona i un xic trapella, tampoc quedaria gens malament.
Ai, Senyor! Quantes meravelles hem de fer els gats, per viure com cal. En una casa amb calefacció, ben tip i cuidat. L’únic moment a vigilar, és quan venen els nets de visita. Llavors, cames ajudeu-me, un saltiró pel balcó i a reposar tranquil·lament, malgrat faci fred, al balcó de la veïna.
La mestressa ha anat a comprar, l’home guaitant la tele i jo, jaient ben repapat en el sofà. De sobte un fort tro, com si tota la casa s’hagués d’ensorrar, un petit ¡paf! i s’apaguen al mateix moment els llums i el televisor.
L’home ha fet un gruny, tot sobresaltat i ves per on, s’ha despertat del tot. Ara, no veu res, tot s’ha quedat a les fosques. Veig com es mou, vol posar la tassa i el platet damunt la tauleta. Ensopega, malgrat la tingui davant i, allà van, tan l’una com l’altre per terra. Tot queda mullat, el líquid empastifa tota la catifa, això que diuen que és persa. Doncs deu ser persa, però ara, està força lleganyosa.
He tingut sort he esquivat mullar-me, i a més, ha caigut la caixa dels melindros, a terra. “La ocasión la pintan calva” com diu la Maria, d’ànima cubana. M’aprofitaré per menjar-me, uns quants més.
Ja està, ja ha fotut la cadira per terra. Sort de la cortina, sinó, encara rodolaria. Pel soroll, s’ha esquinçat un xic la tela. Que poc hàbils que són els humans en l’obscuritat. Ara s’ha despistat i, no sap ni on és el quadre elèctric.
Tal i com havia marxat, ha vingut la llum. Més valia que s’hagués quedat assegut, menys infortunis, haurien passat. Ja ve, ranquejant a seure’s altre cop al sofà.
Ostres! Ostres! I ostres! Altre cop, el gos “tocagaites” de la sèrie televisiva.
Amago els melindros que resten a terra i, quan s’asseu, ronco suaument amb to amistós.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada