SI JO SABÉS VOLAR I

 

Des de la barra observo la parella asseguda en una taula de la cafeteria. Els coneixia de veure’ls a la Universitat. El Xavier i la Míriam, eren estudiants  de primer any,  jo ja estudiava el segon. 

M’havia fixat amb ells perquè eren completament diferents, com si visquessin en dos mons. La noia, la Míriam, és molt bonica, sense ser meravellosa. Sense arribar a ser un “pibon” que diuen alguns. O almenys, això em sembla a mi. Ja ho sé que cadascú té el seu parer, que moltes vegades no és el mateix que el dels altres. He de dir que en les poques ocasions en qué hi havia parlat, era molt oberta i simpàtica. 

Però m’agrada també el seva forma de vestir, d’un classicisme modern i actual. El Xavier, és exageradament modern. Vesteix sovint uns pantalons curts, desastrats i vells. En moltes ocasions, una samarreta, que sota les aixelles, marca grosses marques de suor.  

La Míriam la trobo sovint a la biblioteca. A ell,  sempre corrent rere les pilotes, tant li fa si és de futbol, bàsquet o rugbi. Entre el companys, té el malnom de “pelotari”. 

D’això, de fer la pilota, en sap molt. També sap ser molt xerraire i engalipador ja que, pràcticament sense estudiar, passa de curs en curs. Eixerit i ben plantat, he de reconèixer que ho és. També, força musculós, sinó de què li serveix anar tant. rere la pilota. 

Asseguts junts a la taula, es fan algun petit petó, dissimulat, però visible. Sobretot, per part d’ell. La Míriam, és més prudent. De sobte, s’apropa la Noèlia, i xiuxiueja unes paraules a l’orella de la noia. 

Immediatament la noia s’aixeca, se li enrojola la cara, se’l mira amb ràbia i pronuncia aquestes paraules, mastegant-les amb enuig. Mentre, cau la cadira a terra, tan sobtat ha estat, el seu moviment.

¾    Si sabés volar, desapareixeria d’aquest país de fills de p....! Fastigós! Capsigrany! Per això, insisties tant d’anar-nos-en al llit. Ara, la Noèlia, m’acaba de dir que et remous molt bé, entre els llençols de la professora de Química. Malparit, amb les dues i, segurament amb cap. per amor. Sort he tingut, de no cedir als teus desitjos.

¾    No et posis així!- Li contesta.- Amb ella, només és sexe, amb tu és amor.

¾    Una sexe i l’altra amor! Quina enredada. El meu xicot ha de ser meu i prou. No et vull veure més. Desgraciat!

 Continuarà ... 

Miquel Pujol Mur