¾ Maleït gat!- Exclamo enrabiat.
El que succeeix a continuació, acaba d’esparverar-me més. Un gat negre, amb uns ells grocs esgarrifosos i amb un marrameu furiós, passa fregant-me. Aleshores, si no era un gat, el primer devia ser ... una rata grossíssima.
Per fi arribo a la sala de visites.
Premo un timbre. Primer, surt un home barbut i malcarat, que em mira sorprès.
Hores d’insomni i treball penso, malgrat no he vist cap pacient a la sala
d’espera. Crida, cap a l’interior:
¾ Íngrid, ja ha arribat.
El dolor és insofrible. La cama
inflada i blava, sembla que comenci a sagnar.
Surt una dona i em mira sorpresa
¾
La
cama. - L’indico.- He caigut i em fa mal, molt mal.
¾ Passi.- Acompanyant-me a una altra sala que té una cortina al costat.- Pugi, pugi! - Em diu, assenyalant-me una llitera.- Tombi’s, i descansi que ara vindrà el doctor.
Entren l’home barbut i un altre,
bastant gros i completament tapat, com si em volgues operar. Mira la meva cama,
la toca. S’escolta el meu crit de dolor, Sense fer cas de les meves queixes, es
dirigeix al barbut.
¾ Roger, com que la cama no ens serveix, vinga, poseu-li una vena i un calmant.
Mira el seu rellotge i exclama:
¾ Nois, ... va el cloroform. Es fa tard. No li´n poseu gaire, que ja sabeu que com més tebis, es conserven millor.
Protesto.
¾ Escolti, només és un cop a la cama.
No em fam cas. Em posen una mascareta d’un gas dolç, que m’ensopeix. Em despullen. Aleshores, noto la fulla d’un bisturí que des de l’espatlla dreta i l’esquerra, incideixen al centre del meu cos i comença a tallar la meva pell. Intento cridar però, no surt cap so de la meva boca, tapada amb la mascareta. Giro la cara, mig adormit i, observo rere la cortina, el cos d’un jove, que endevino no té cap òrgan interior.
Noto com el bisturí traça el seu camí damunt la meva pell i, ploro internament sense cap força.
En aquest moment escolto la paraula
clau:
¾
Tallin.
Presa 412. Demà a les onze. Eva, d’on heu tret aquest actor tant bo. No n’he
vist mai, cap amb tanta cara de
desesperança.
¾ No ho sé. Deu ser nou, l’altre no ha arribat.
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada