La Margarida, filla d’un empresari barceloní i, el Pere, fill d’un patró de barca, observen asseguts en un marge de pedra seca, com al capvespre a l’horitzó, es casen el cel i la mar, en rogenc resplendor. Són només uns nens innocents que es meravellen del món.
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Han passat els anys. La Margarida, la noia que estiueja al poble de pescadors. El Pere, un jove grumet de pescador, que anhela un petó en contemplar el mar que tant coneix, vora de la noia estimada.
Vinyes verdes del
coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau
mariner
Vinyes amb la fruita
verda,
vinyes verdes del coster.
Ambdós han crescut i, l’albor de l’adolescència altera el seus desitjos innocents. S’estimen i mentre en el horitzó cel i mar s’ajunten, ells també, en un remolí de passió incontrolada, uneixen llurs cossos i llurs cors.
Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
La Margarida no ha vingut aquest any. El Pere plora ple de coratge. On ets estimada que no em contestes ni puc veure el teu bell rostre? Jo desitjo el teu amor, allò que vam sentir un capvespre plens d’amor.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
La Margarida ha tornat, ja casada amb un home gran. L’acompanya un xic infantó que ningú, al poble té dubte, qui és el pare real. Cabells rojos, com un dels patrons de barca i, com el cel i la mar unint-se rogents a la nit.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina…
Vinyes que dieu adéu!
Dolça Margarida que el desig d’una nit d’amor va convertir en penyora desgraciada. Els pares, al saber-ho, van córrer a casar-la sense deixar-la acudir al redós del seu Pere estimat. Volien ignorar qui, el pare era.
Vinyes verdes del meu cor…
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre, pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Vinyes verdes del meu cor…
El temps va passant inexorablement per la vida. De tant en tant, la Margarida i la seva família tornen al poble. Els seus ulls cercaven el Pere. El Pere buscava la mirada d’ella. Però cadascú es mantenia fidels a la paraula donada davant l’altar i, a la seva parella.
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau de cap al tard…
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
Han passat molts , molts anys. Els fills són casats. Les parelles perdudes en el somni etern. Els cabells blancs coronen els seus caps com una senyera onejant al vent del anys. Els seus cossos han perdut la lluïssor de la joventut. Caminen nus per la platja, ben agafats de la mà, a la recerca del punt d’unió del cel i la mar. El vermell contrast de tota una vida.
Que em perdoni en Josep M. De Sagarra
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada