La ràdio sona fortament i la música envaeix l’interior del vehicle.
Al mateix temps, emmascara el lleuger remor, que no escolta, embriagat pel ritme i, uns pensaments esvalotats i confosos. Acaba de declarar-se a la seva estimada i, la resposta no ha estat del tot convincent.
Nota un lleuger moviment al respatller però, no en fa gens de cas. Aquests cotxes vells en qualsevol moment donen sorpreses. Es recolza, com si es fes un lleuger massatge a l’esquena.
La música sona i, ensordit pel monòton rum-rum del motor, no capta cap més soroll estrany. De sobte, recorda que ha d’entregar un paquet de la Central.
El cinturó de seguretat el molesta i es remou una mica. La fredor de la forta tela l’hi agrada però, a poc a poc, la nota més freda, com si alguna finestra posterior s’hagués abaixat. Es remou inquiet, i pensa: maleits cotxes, quan no falla una cosa, ho fa una altra. Ara el cinturó i la finestra, mes conduint no puc girar-me, ho deixaré per a quan arribi al garatge-
La música sona dins l’habitacle ...
Un lleu xiulet, ressona finament a la seva orella. De cop, la pressió del cinturó es fa intensa. Intenta moure el coll i. no pot.
El mira desafiadorament. Amb una mirada freda, impassible, s’alça davant seu. Uns ulls petits i groguencs, sense parpelles i de nineta fina, el miren fixament. Aferma més, el seu cos lliscós al seu coll i finalment clava els seus ullals enverinats
Sona la mús ... i el terrabastall
d’un cotxe contra un arbre, que ja no escoltarà.
Miquel Pujol Mur
Miquel Pujol Mur
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada