AUTOESTOP I

Sincerament, estic neguitosa a més no poder. Aquest vespre amb el ximple del meu xicot havíem quedat per anar a la “disco”. Sempre em ve a buscar, al pis, amb el cotxe. En acabar de ballar, ja de matinada marxem a un bar matiner per a esmorzar. Després, si la meva companya de pis és fora, aprofitem per... Crec que no us ho he d’explicar. Si sou joves, ja ho sabeu; si grans, serà un record estimulant; i si sou pares, més val no parlar-ne, perquè us pujareu per les parets.

Bé, continuem, el Pere m’ha telefonat, quan estava quasi arreglada, per dir-me que està en una reunió familiar. Per tant, no podem anar a ballar. De veritat, volia dir-li de tot. Per més inri sembla força alegre, m’ha dit que era el cava. Però de fons, he escoltat el riure, inconfusible riure de l’Amàlia, la més golfa de les nostres amigues. De seguida, m’he imaginat les seves rebolcades entre els llençols.

Així que jo vestida amb els pantis brodats, la mini, ben mini; i una brusa que quasi deixa entreveure  ... Bé, no us ho he de explicar, ja ho sabeu de sobres, i perquè ho enteneu del tot, estan força ben posats. Ah, i unes sabates de taló bastant alt. I el cabró del Pere jugant amb una altra. Brrr !!!  Quina  ràbia! A la merda tot, em poso una jaqueta, agafo la bossa i me’n vaig a la “disco”. Si lligo amb una bona peça, li faré una “peineta” al Pere. Ull per ull!!

Surto al carrer i començo a caminar tota ben decidida. Al cap de sis cantonades, m’adono que la discoteca és molt lluny. A més, estic en un descampat fosc i força mancat de fanals. Ja està, la solució: fer autoestop.

Pel soroll i la llum noto que s’apropa un cotxe. La meva mà fa el conegut signe internacional. Un cotxe, de bon veure i molt nou, es para pocs metres davant meu. Faig una corredissa i miro per la baixada finestra. Jo mateixa m’he fet el propòsit que segons qui fos no pujaria. No vull mals rotlles. Però al mirar veig la seva sotana i una cara somrient que em mira.

¾     Què vols filla? - Em pregunta amb veu amable i sincera.

¾     Em podria portar a la “disco”, mossèn?

¾     Ai! El jovent quines hores teniu per a sortir.

¾     Mossèn! Són les hores que obren les discoteques per anar a ballar.

¾     Si només fos per ballar. Però la beguda, la droga, el sexe ... Us porten a la perdició.

Sincerament tanta beateria m’estava carregant. Cansada del sermó el vaig interrompre i vaig dir-li:

¾     Em pot portar, o busco un altre cotxe?

¾     Va filla, puja que t’aproparé. Jo vaig més enllà.

M’he assegut al seu costat en el seient de davant. Un capellà com un altre. No és pas lleig. El seu somriure és beatífic. Hem recorregut dues cantonades, quan de sobte para el cotxe. Me’l miro sorpresa i veig que es treu la sotana. Vesteix com qualsevol dels altres xicots que van a ballar. Al veure la meva cara de sorpresa, em diu:

¾     Sota la sotana, no anem pas nus. Què et pensaves.

¾     Clar!- he respost tímidament. La seva forma de parlar també ha canviat. No és tan amable, ni tan dolça. És exactament, com la dels altres nois quan volen lligar-se alguna mossa.

Continuarà ...

Miquel Pujol Mur